Coneixes molt bé el personatge…..je, je, je

Ànims Alejandor, i endavant.

Et contesto ben ràpid:
Sempre podria dir que perquè d’altres defenseu l’invers, però no em centraria en el més fonamental i és que el teu argument és la típica trampa retòrica progre que no s’ajusta a la realitat: no existeix CAP MOVIMENT DE CAPITAL que no estigui sotmès al control polític (remesas monetàries, intercanvis de tot tipus) amb impostos.
Per tant mai no és lliure del tot (tret dels paradisos fiscals que com a lliberal no comparteixo, perquè un dels fonaments del liberalisme és la igualtat davant la llei)
Per tant, la qüestió no es centra en si el moviment de capital és lliure o no (que mai no ho és) sinó en el grau de control que l’Administració aplica.
Exàctament igual que en la circulació de persones: mai no és lliure del tot, sinó que queda sotmesa al control de l’Administració que decideix els paràmetres pels quals es controla.
En el cas de les persones jo sóc un gran partidari de la immigració (com als USA, país d’immigrants per definició) però sempre que garanteixin que venen amb garanties de poder buscar-se dignament la vida i no a amuntegra-se i passar ràpidament a les activitats il·lícites.
Aquest és el control mínim de l’Administració, com determinades taxes en l’intercanvi de capitals.
El “Papeles para todos” no seria neoliberalisme immigratori, sinó “neogilipollisme” polític.

com és que determinats sectors liberals defenseu la llibertat de moviments de capital i mercaderies i no la llibertat de moviments de persones, bé, persones pobres s’entén ,que els rics sí que es podem moure. No estic defensant els papers per a tots, però me podries explicar aquest doble barem?

El que ha passat a Reus és una vergonya per part d’alguns que van de tolerants per la vida però es prenen a ells mateixos massa seriosament.
Amb tots els respectes, si comparem l’avorridíssim discurs ple d’entel·lèquies políticament correctes de l’Ernest Paris i el del Santamaria, doncs jo em quedo amb el del Santamaria.
Als oasis passen aquestes coses: la gent acava farta de tant de sucre i voten qualsevol cosa que mogui una mica l’ambient.

Sobre aquest tema del control sobre la informació personalment -i ho he comentat en altres blogs- trobo un escàndol lo del senyal únic televisiu a l’Ajuntament de Reus. A ningú no se li escapa que és una maniobra del tripartit per tal de controlar les imategs de l’Ariel Santamaria, que ens agradi o no, doncs ha estat escollit democràticament.

Alejandro, et contesto el tema de la tauromàquia ben aviat. I gràcies per llegir-me.

Gràcies per tornar-me l’elogi. Ja saps que el que dic és sincer.
I benvingut a la blogosfera tarragonina, Cada dia s’està posant més interessant, amb comentaris com bé dius dignes del club de la Comèdia… “yo no he sido, yo no he sido” “en la vida se me habría ocurrido” Je, je

Una cosa sí que sé, per això: que els elogis que venen de persones intel·ligents son una alegria, per sobre de les diferències que ens puguin separar. Per això, t’ho agraeixo molt.

Per cert, he vist un comentari en la llengua de Cervantes que m’ha cridat molt l’atenció. Has introduït una secció d’humorisme al teu blog?

Per cert, això m’ha servit per descobrir la blogosfera tarragonina. Està molt bé que polítics i periodistes facin bullir l’olla i que es generi debat. Les proclames son dolentes, els debats son bons.