Gràcies, jeje. Encara estará més actiu -espero- d´aquí unes setmanes. Ahí i a Diario de América. Crec que és important que la gent s´assabenti dels Estats Units ja que allò que passa allí… ens afecta directament, i més encara: Europa té molt a aprendre dels EUA, per exemple… a respetar més les llibertats individuals.

Aquesta web la trobo força interessant per conèixer el emergent moviment provida a Espanya: http://www.provida.es

Crec que és important defensar la vida humana inocent i garantir el seu dret a la vida. El PP ha d´aprendre que no només l´economía és important, sino que els valors morals també s´han de defensar.

Gerard C.,

Com que no et manifestes amb aquest tema? Pots opinar lliurement, endavant. Jo estic interessant en saber la teva opinió, de veritat. Crec que no és un tema “baladí”.

A. Caballero,

¿Para cuando su tan esperado post y las respuestas a otros posts? Come on! We need more information. Thank you.

I respecte a manifestar-se… doncs sí, davant de la Cubana també, m´hi apunto ja. Entre comunistes i islamistes… els liberals que hem de fer? Tot, menys social-islamisme.

Unes preguntes a l’aire i que cadascú respongui el que vulgui:

La vida és un valor relatiu o absolut?
Un científic o un metge són algú per decidir què és vida o “vida digna” ?
Són 3 setmanes, 10, 15 ó 20 des de la fecundació?

El Doctor Montes era algú per decidir què era “vida digna” i què no?

Donar-li als metges i als científics el poder de matar és el “dret a morir dignament”?
Per què l’esquerra té l’habilitat de transformar el mal en drets?
La vida és vida o no ho és i fóra relativismes!!! Qui ho decideix?

I ara una sèrie d’afirmacions i preguntes barrejades: el problema de l’avortament és si és vida o no, no si és un dret de la dona (i perquè de la dona, per fer victimisme feminista??) desviant l’atenció sobre l’essencial: insisteixo, és vida o no?
PER A MI A PARTIR DE LA FECUNDACIÓ ÉS VIDA.
SI A LA MEVA FILLA L’HAGUÈSSIM AVORTAT, HAURIEM POGUT TENIR D’ALTRES, PERÒ MAI ELLA, INSISTEIXO MAI ELLA, ELLA.
DES DE LA SEVA FECUNDACIÓ JA ERA UNA VIDA, AMB UNES CARACTERÍSTIQUES GENÈTIQUES I UNA HERÈNCIA MOLT CONCRETA, UNA COMBINACIÓ IRREPETIBLE DE LA FAMÍLIA DE LA MEVA DONA I DE LA MEVA.

Un amic meu de qui no diré el nom es queixava dels tres supòsits famosos de l’avortament. Fins i tot es queixava del de la violació: deia ell que “o sigui, matem la criatura i al violador l’enviem a fer programes progres de reinserció cantant a la Tele de ZP. Prefereixo matar el violador i salvar la criatura”

Els famosos tres supòsits són sistemàticament incomplerts i de vegades quan Newt Gingricht parla del “genocidi dels no-nats” convida a la reflexió.

Per cert, amics. Comparar la guerra de l’Irak amb això és fastigós i immoral. La guerra pot ser l’únic instrument per derrocar Hitlers i coses aíxí. O també amb el Hitler s’havia de dialogar?
I sobretot, la guerra mai no converteix la vida en relativa. Mai. Quan es fa una guerra se sap que es MATA gent. No es diu que és un dret a morir dignament o un dret de la dona. Queda clar?
El tema del que parlem relativitza legalment la vida, la posa en mans de psicòpates (en ocassions, com el Dr. Mengele o el Dr. Montes, tanto monta monta tanto) i insititucionalitza la irresponsabilitat i la mort. La comoditatat de poder festejar sense cap tipus de responsabilitat per sobre del dret sagrat de la vida.
Algun dia serem capaços de vèncer aquesta perversitat diabòlica, disferessada de dret.

crec que no m’he explicat bé amb el meu raonament, jo no defenso el relativisme moral, sobre el tema de l’avort no me manifestaré perquè és un tema molt personal que afecta a la dona que ho decideix. Si té parella, afecta a la parella, és una cosa molt dura que han de decidir entre ells. jo dic que la vida s’ha de defensar a tot arreu, des de l’Irac fins al metge avortista a qui li foten una bomba al cotxe. Sobre Todorov he deixat penjat al meu bloc una entrevista. Jo no dic que no s’han de tenir grans ideals, al contrari, un Home necessita grans ideals des dels polítics, amics, futbol o parella. El que jo dic és que molta gent s’ha cregut que ell eren el BÉ i els altres el MAL i això és perillós.

Alejandro,

Sobre el pensament antiutòpic jo no he estudiat filosofia política, però sí que és cert que les utopies són perilloses. En la majoria dels casos una utopia és un lloc que no ha existit mai, que no existeix i que no existirà. Tan liberals, com socialistes com anarquistes ens parlen d’una utopia que mai ha existit i d’un passat millor a on retornar o un futur gloriós que ens espera.

Ja sé que me diràs que l’independència de Catalunya és una utopia, però jo ho veig més com una idea complicada. Jo no sé si Catalunya serà un país millor quan sigui independent, però sí que crec que ho hem d’intentar.

Una mica d’humor, despre´s de la reflexió pajillera…

el mercado lo mueve una mano invisible que te da collejas visibles

como era de esperar escojo

WHAM , FREEDOM

No em puc creure que et creguis la cita de Todorov. Ens cal gent bona i amb grans ideals, i que alhora coneguin a fons la condició humana per a que sàpiguin fer l’inevitable pacte amb la realitat. I sempre, quan convingui, amb aquesta premissa: “Conceder sin ceder con ánimo de recuperar”. Però si no hi ha gent bona i grans ideals, qué ens queda? Pragmatisme descarnat, cinisme, gestió dels interessos, tecnocràcia? Per a això ja tenim el PSC. I ara. també a ERC, els aprenents de PSC.

Respecte a l’avortament: Cada dia menys gent, i fins i tot en el món del femenisme radical, nega que sigui un crim. Matar una persona és un crim. El debat de l’avortament és si el no nascut és o no és viu; si és viu (com ho és, inevitablement, perquè les coses mortes no creixen ni naixen), interrompre el seu desenvolupament natural és un crim. Que no es pot justificar de cap manera, perquè si les hipotètiques explicacions que es donin a aquest crim son vàlides, per què no ho han de ser les dels botxins d’Auschwitz o del Gulag? Per altra banda, el dret a la vida cal defensar-lo a tot arreu, i pel mateix motiu critico la guerra d’Irak i la mort violenta de qualsevol. Amb el tema dels morts de l’Irak barreges la gimnàsia amb la magnèsia.

Pel que fa a la música, n’hi ha que ja comptem els dies que falten pel concert de The Police a Barcelona: “It’s all I want to say to you”!