Estem totalment desmotivats, venen ganes de plegar per la pèrdua de temps que significa assistir a les classes, manca de puntualitat dels professors (ara tinc classe a les 20:00, calculo que començarem a les 20:25, com cada dia i a les 21:25 ja haurem plegat…), manca de respecte (prepotència), temari antiquat, l’esforç realitzat no es correspon amb les valoracions (poca avaluació continuada i mal valorada)… l’etcetera és molt gran per seguir.

Només et dic que de tota la meva carrera són pocs els professors interessants (Carme de la Cámara de Política Internacional II, Ramon Tremosa i algún d’Economia de l’empresa com la Pilar Aparicio) la resta són una colla de vividors sense cap tipus d’interès en que aprenguem (potser em passo, però els fets m’ho demostren)

Imaginat quin és el malestar general, que el tema de conversa amb un desconegut és el desgavell de la nostra facultat, tots rajem que dona gust i no hi ha ni un sol company que sigui capaç de defensar-ho. En aquest tema, ens unim independentistes, gent del pp i tot tipus d’estudiant…

Després veiem com la UB és situa entre les millors del planeta. Això no hi ha qui ho entengui.

Sempre he defensat la pública pq, fins ara, mai havia tingut cap queixa del CEIP Cèsar August ni del IES Pons d’Icart, però hem sembla que si hem decideixo a fer un master, el faré a la privada, no en vull saber mai més res d’aquest desastre.

Estic de molt mala llet per la darrera juguesca que ens han fet, ens han manat un treball sense sentit, mal redactat, mal explicat a classe i quan busques al professor és veu que ningú sap res d’ell pq està de pont des del cap de setmana passat i no respon als nostres mails… increïble però cert.

Joan Rossell té raó, sobren 150000 funcionaris, de quin tipus, això està per veure.

Gràcies per llegir la meva “rajada”, potser m’he passat i fins hi tot t’he pogut ofendre, però és el que sento.

Atentament,

Victor Franquet (un català emprenyat per molts motius)

Només discrepo en una cosa: la llei de qualitat que va proposar el PP no va ser ideologitzada (a menys que es consideri directament que l’esforç és de dretes, cosa que no descarto)

crec que el tema del maoisme és absolutament secundari en el sentit del meu post i que només ho deixo anar per contextualutzar l’esquema mental del personatge. La clau del meu escrit són les darreres línies en majúscula.

Res puc afegir als comentaris que enriqueixen notablement el meu post.

Caldria saber el cost per alumne de l’escola pública i el cost per alumne en l’escola privada. Jo diria que no es deuen allunyar en excès i, parlo hipotèticament, probablement amb pressupostos similars l’escola privada té més bona eficiència. L’esquerra creu que tot s’arregla amb diners, abocant milers i milers d’euros en funcionaris de l’ensenyament. Potser el que cal és invertir, tal com dius, en valors diferents, en valors d’eficàcia, constància i treball.

Els que volen arreglar el món, els que desitgen controlar-ho tot, només ho volen per a la resta dels mortals. Escola privada?: per al politburó. Restaurant cinc forquilles?: per als ocupants de les cadires del Kremlin…

Com diria Marc Aureli, “res aliè a la naturalesa humana pot escandalitzar-me” i citant a Eintein: “Només hi ha dues coses infinites: l’univers i l’estupidesa humana, encara que de la primera no n’estic del tot segur”

Crec que la teva anàlisi és segurament massa contundent. A pesar de l’origen maoista del Montilla, parlar d’ell com a tal ho trobo precipitat.

M’explico millor. Bàsicament estic d’acord amb tu en el fet que l’educaciò ha de ser meritocràtica i de qualitat. Sobre el debat entre educaciò pùblica i privada, estaràs d’acord amb mi en què, com a mìnim, és un tema complicat, millor deixar-ho per un altre dia amb més temps.

Però vaja, amb tot plegat res no li impedeix portar els fills a escoles privades, com tu ja dius. Seria un recurs massa sensacionalista, com ho seria fer una foto a un ministre de sanitat fumant en un lloc on està prohibit. Es pot discutir que realment Montilla cregui en l’educaciò pùblica, o que realment sigui coherent amb el seu discurs, no per fets de la seva vida privada (a qui l’importen!) sinò per la seva gestiò al respecte. Però d’aquì a concloure que com a maoista creu en una classe privilegiada que controli el paìs… potser és una mica exagerat, no?

Salutacions des de Pisa,

Marc
PD: Perdona els accents, no sòn correctes molts d’ells

un verdadero placer tenerte por aquí de nuevo. Efectivamente, el cinismo y la hipocresía se han convertido en rasgos consustanciales a la progresía.