Hurtis publicà aquest comentari el 15 de novembre de 2007

Alejandro,

Yo también espero que no nos defraude Sarkozy, al que muchos hubiesemos votado sin ser franceses. Si algo tiene claro son los intereses que defiende: valores liberal-conservadores, una Francia unida y con peso en el mundo y… ah amigos, la defensa de los trabajadores, no de los gandules que nunca “madrugan para trabajar y hacer a Francia (el país que sea) más grande y mejor”.

El fallo (por sintetizar en uno) del PP fue no hacer lo que debía haber hecho, como bien comentas. Siempre lo he escrito y así de coherente espero mantenerme siempre: cuando la Derecha se dedica a los centrismos pijiprogres… Como bien decía Goldwater la defensa de la Libertad:

“Nuestros líderes han rehusado a decir la verdad. Si nosotros, que profesamos la creencia en la libertad, no despertamos ante estos sucesos, el mundo estará encaminado hacia un período de esclavitud…”. (Senador Barry Goldwater, “With No Apologies”, pág. 299).

Eso es lo que pasa cuando la Derecha no planta cara a la Izquierda, que el Estado “de bienestar” domina todo bajo el prisa del Socialismo y vivmos en esclavitud. Ah señores, como le gustan las masas a la izquieda y la homogeneidad.

Yo, como Sarko, el que más trabaje que más gane. Simple.

joseptgn publicà aquest comentari el 15 de novembre de 2007

En el año 2003 estuve en Paris con mi mujer en un mini-viaje romantico sin niño entonces… , la anecdota es que me subi con un taxista muy simpatico, que era croata y llevaba 20 años en francia, el me dijo, mi pais no va bien del todo pero tengo una gran espeanza y yo le dije cual?? y el me contesto tenemos un ministro que se llama Sarkozy que sera el futuro presidente y el llevara el pais donde tiene que estar y lo pondra todo en su sitio, me choco mucho que un croata me dijera que la inmigracion era un puto que sarkozy tenia que arreglar y entonces me dijo una frase clave, me llamo Pesic (como vuestro entrendor de basket tambien me dijo) pero defiendo a francia a muerte y estoy integrado no como otra gente que ha venido a este mi pais, por eso cada vez que oigo hablar de sarkozy me acuerdo del taxista croata-frances y creo que es verdad que debe aguantar y no hacer como hizo en su dia aqui el pp de tener un poco de miedo de hacer cosas cuando eran las que querian sus votantes.

Alejandro publicà aquest comentari el 15 de novembre de 2007

Funcionario: efectivamente, la sentimentalización de la política que tan bien maneja la izquierda les permite mentir. hace tiempo que intento explicar la diferencia entre expropiación y cooperación, pero alguien les dijo a los de la montañeta que les expropiaban sin más y ya no cabe razonamiento alguno: se pasa a usar los sentimientos como si alguien hubiera hundido a las familias. Ahí es dónde falló la información y deberíamos haber sido conscientes de lo que no esperaba si perdíamos las elecciones, sobretodo conociendo la naturaleza mentirosa y manipuladora de algunos socialistas locales

Alejandro publicà aquest comentari el 15 de novembre de 2007

Josep,

Fantástica anécdota, que encaja también en las razones por las que Bush sacó un gran resultado entre los chicanos

Alejandro publicà aquest comentari el 15 de novembre de 2007

Hurtis,

esa valentía hay que buscarla en nuestros corazones. No es fácil, porque si plantas cara ideológica te llaman radical aunque lo hagas con respeto.

Josep (sl) publicà aquest comentari el 15 de novembre de 2007

S’ha de reconèixer què de valor en té en França els sindicats són un poder a l’ombra. Clar, què la Thacher els va poder domar al Regne Unit i Allí eren també molt poderosos.

joseptgn publicà aquest comentari el 15 de novembre de 2007

por cierto la noticia que corre hoy por libertad digital sobre que el rey obligo a Zp a defender a Aznar…
las amistades de Zp nos van a costar muchos disgustos, y me parece a mi que desde el sabado en españa a hay más Juancarlistas…. yo entre ellos……

Marc Arza publicà aquest comentari el 15 de novembre de 2007

Ser liberal no és ser de dretes, és superar l’eix caduc dreta/esquerra.

Que vol dir ser liberal-conservador? En Jaume Balmes tindria un atac de cor si sabés que el liberalisme (recordem que és pecat) es barreja amb el conservadurisme.

El liberalisme és a anys llum del conservadurisme. La llibertat és sempre revolucionària.

Alejandro, perdona que m’aparti del tema central del post, però el cos m’ho demana.

Fins aviat,
Marc Arza
http://www.catalunyafastforward.blogspot.com

Alejandro publicà aquest comentari el 15 de novembre de 2007

Marc,

liberal-conservador a dia d’avui és no ser d’esquerres. Sobre si l’eix esquerra-dreta està caduc, és una teoria convergent que els portarà a l’oposició eternament, mentre els d’ERC sí que tenen clar que a Catalunya hi han dos eixos (identitari i ideològic) i els fan servir més habilment per mentindr’s al poder. Per això Jordi Pujol intenta ara recuperar el temps perdut parlant de valors, de meritocràcia, de cultura de l’esforç…és a dir, dels valors de la dreta.

Alejandro publicà aquest comentari el 15 de novembre de 2007

Josep (tgn)

este tema podría acabar en un inédito enfrentamiento Corona-PSOE acabando con el idilio-chantaje que llevan viviendo desde hace 30 años

Alejandro publicà aquest comentari el 15 de novembre de 2007

Josep (sl)

Els sindicats han de fer la seva feina i els polítics han de cumplir els seus programes. Estic d’acord amb tu amb la força que tenen a França, però començo a veure que estan perdent la seva batalla contra Sarko. Ell està protagonitzant un autèntic canvi de paradigma, una contra-revolució cultural contra el pensament dominant d’esquerres (dins i tot quan guanyava la dreta)

CLD publicà aquest comentari el 15 de novembre de 2007

Crec que el valuós de Sarkozy és precisament la seva defensa desacomplexada de valors liberal-conservadors, i no merament allò que alguns entenen per “liberalisme”, basant-se en una concepció abstracta del concepte de llibertat, que no té en compte la experiència d’aquelles societats on la llibertat ha estat sempre un valor “conservador”, al contrari de la idea tòpica de “a las barricadas” que tenen alguns. Aznar al seu últim llibre explica això molt bé. Em permeto recomanar-li al Marc, estic segur de que si s’el llegís, es portaria una agradable sorpresa.

Alejandro publicà aquest comentari el 15 de novembre de 2007

Sí senyor, Carlos. La confluència del liberalisme i el conservadurisme només era qüestió de temps. Establir disjuntives decimonòniques entre liberalisme i conservadurisme (rivals durant molt de tems, és cert) significa obviar la seva unió “per avançar conservant” i lluitar contra les ideologies utòpiques criminals.

Artur publicà aquest comentari el 15 de novembre de 2007

El país que ha estat la nineta dels ulls de la socialdemocràcia, Suècia, porta un any amb govern liberal. França ha donat ja el primer gir liberal, potser encara molt inicial, però la societat francesa, tant abraçada a les polítiques socialistes, ha vist que calia una revolució copernicana. Els sindicats, tal com vaig comentar fa uns dies a http://comentarisliberals.blogspot.com/2007/10/frana-els-sindicats-favor-de-la.html, només volen mantenir uns privilegis de classe.

Pel que fa a les dimensions “dreta” i “esquerra”, crec que són una bona excusa i justificació per a fer política de curta volada, és a dir, demagògia. Per desgràcia els vectors dreta i esquerra no s’han superat, encara que avui dia els podríem redenominar “liberalisme” i “intervencionisme”.

Jo penso que ara per ara segueix existint dreta i esquerra. Costarà molt de superar perquè hi ha molta gent que els interessa seguir amb aquesta dicotomia de “dolents i bons”, especialment als polítics que centren en la mediocritat la seva actuació -i n’hi ha tants…-. Personalment entenc que existeix una “esquerra-caviar” (copyright d’Oriana Fallaci), i una esquerra radical i obsoleta, ancorada en les fal.làcies del segle XIX. La dreta es podria classificar la classificaria en dreta liberal, dreta conservadora i dreta reaccionària. A tal fi recomano el llibre de Salvador Millet (un nostrat liberal) “Què significa ser conservador avui?” o l’article del grup Hakey “El liberalisme, és de dretes?” (http://www.hayek.cat/descarrega/articles/liberalismedretes.pdf)

La diferència entre la primera legislatura d’Aznar i la segona va ser aquest enfoc: Inicialment fou liberal i posteriorment esdevingué reaccionari.

Alejandro publicà aquest comentari el 15 de novembre de 2007

Artur,

No puc estar d’acord amb el darrer comentari: no per partidisme, sinó pel que ja explico al bloc. La recerca del consens a qualsevol preu no és liberal i té a veure amb la dictadura del pensament, normalment d’esquerres.
Cap de les decissions (encertades o equivocades) d’Aznar encaixen en cap tipus de definició del que és un polític “reaccionari” tret de les que es puguin inventar Gaspar Llamazares o Joan Saura. Em sobta que t’equiparis a ells en quant a la certa demagògia que fas servir a l’hora d’atribuïr actituds reaccionàries a l’Aznar.
Reaccionari és expropiar pisos, substituir el dret a la llibertat d’expressió pel “dret a la informació veraç”, inventar-se el dret a l’oci o a la felicitat com a excusa intervencionista, posar per davant el suposat “dret a la pau” al dret a la vida, o convertir la inmoralitat en “dret a decidir” posant la vida com a valor relatiu en mans d’un funcionari-científic que decideix què és vida i què no, o si és digna.

Això és ser reaccionari, Artur.
El PHN el portàvem al programa electoral amb el que vam guanyar per majoria absoluta i com dic a l’article, la recerca dels consens i l’excès de miraments políticament correctes van paralitzar moltes reformes liberals. La decissió de recolzar els USA a Irak no és cap decissió reaccionària. La vàrem compartir amb Portugal, Holanda, Gran Bretanya, Irlanda, etc. etc. les millors democràcies del món. És evident que molta gent no va recolzar aquesta aposta després de l’atemptat: a Espanya (neutral dues guerres mundials i amb trauma guerracivilista) això de liderar occident des del punt de vista bèlic no li va en absolut en els temps que corren. L’error més gran potser va ser no interpretar que el país no té a dia d’avui vocació de liderar el món..

L’etiqueta esquerres-dretes serveix també perquè la gent que no sap que liberal no significa només “clubs d’ambient i intercanvi de parelles” es puguin ubicar ideològicament. No són etiquetes que m’apassionin, però com els d’esquerres es creuen que ens insulten amb això de les dretes, no penso renegar de l’etiqueta. A CiU la deserció en la defensa dels valors liberal-conservadors ha sigut tal, que a Catalunya a triunfat la revolució cultural buenista postmaterialista, sense gairebé oposició de la dreta catalana (CiU i PP) obsessionada només amb la llengua (catalana o espanyola) i amb la sobirania i la idea d’Espanya. Gràcies a això, l’esquerra (que ha propiciat aquesta revolució) domina de manera aclaparadora el mapa polític català. El PP intenta fer caure al PSC en l’eix identitari i no ha servit de res, i CiU fa el mateix amb ERC, que fan comèdia mentre es reparteixen el pastís. Seguim sense ser capaços d’entendre el que està passant a la Catalunya del Fòrum de les cultures

Joan Miquel publicà aquest comentari el 15 de novembre de 2007

Alejandro,

Quan llegeixo els teus posts, amb els que hi estic essencialment d’acord, no puc evitar pensar (ho sento) en la teva activitat pública a la nostra ciutat, que dic jo, ha de ser el reflex de la teva ideologia política.

Bé és cert, i no cal que m’ho contestis, que no vas governar tu tot sol a Tarragona i que vas formar part d’un grup que era soci minoritari d’un govern, i que ni tan sols eres el primer responsable del teu grup.

Però, és clar, és que les actuacions de l’equip del que formaves part ja no és que fossin tímidament lliberals, sinó que van ser tot el contrari i, sota el meu parer, s’inscriuen plenament en la Catalunya del Fòrum que tant bé defineixes. Imagino que ja esteu en precampanya per a les generals, però et convido a parlar una mica de la nostra ciutat, sota el paraigües de la teva ideologia. Ah! I tampoc em diguis que els que manen ara són encara més “bonistes” que vosaltres, que això ja ho sé.

El model urbanístic “higienista” que vau sublimar a la vostra proposta de POUM, és liberal? És a dir, demolir alguna cosa perquè senzillament fa lleig? No parlo de demolir per a construir una carretera o una via de tren, parlo de jugar a ser Déu i decidir rentar la cara a una zona perquè sí, perquè als polítics no us agrada (Avinguda Andorra).

Saps com es va adjudicar l’obra del parking de Jaume I? I tampoc em contestis que no estaves a l’Ajuntament, perquè si no m’equivoco, llavors eres assessor del grup del PP (curiós començar una carrera professional d’assessor, jo pensava que era cosa de gent més experimentada). Jo t’ho explico. Es fa un concurs per treure una obra a concessió (això sí, molt liberal). De publicitat, la justa. Només es presenta una oferta (motiu per declarar el concurs desert i replantejar-lo, en bé de la competència). I aquesta oferta la forma una UTE on el 51% és de capital estrictament públic (AMT) i l’altre soci no cumpleix els requisits mínims per entrar al concurs. Solució? L’Ajuntament finança a l’altre soci per a que pugui entrar al concurs (segueix sent il·legal). Resultat? Un concurs de concessió (és a dir, privatització temporal d’una infrastructura) amb un sol oferent que és 100% públic. A casa meva li diem “mamoneo”.

La meva pregunta és, quan estaves d’assessor (si és que ho estaves) tot això no et feia pensar una mica al voltant del teu liberalisme desacomplexat?

Una altra pregunta liberal. Has pensat algun cop en construir un restaurant? Et pots imaginar la paperassa que et demanen, no? Què et sembla que a uns els hi posin tan fàcil i a d’altres no?

Finalment, t’has preguntat algun cop en què s’han gastat els 3 milions d’euros de subvenció que tu vas votar per al Nàstic? T’ha convidat a sopar algun cop Portillo? No et sembla que això és un gran botò de mostra de la Catalunya “bonista” i “cutre” que tan encertadament critiques?

Rep una cordial salutació i no ens tornis a deixar 10 dies sense post!

Alejandro publicà aquest comentari el 15 de novembre de 2007

Joan Miquel,

És evident que no pots evitar perseguir-me amb les teves, en moltes ocassions, encertades relexions. Ja t’explicaré qui fa servir després les teves argumentacions i no precisament en defensa de la llibertat, sinó per carregar contra persones. T’ho dic perquè jo també començo a pensar que destines tota la teva intel·ligència a moltes coses, d’entre les quals no està evidentment fer un esforç per entendre com funciona el món de la política i el que deia Churchill dels adversaris i els companys de partit. Però en fi, ja veig que no ho agafes…

Efectivament, el darrer equip de govern no sempre es va ajustar a comportaments liberals, tot i que jo continuo defensant que sí més liberals que a Reus i el seu holding d’empreses. Ja vam parlar del tema del Nàstic (per cert, jo no vaig citar Rawls pel que tu dius, per l’amor de Déu, simplement va sortir) Es pot no estar d’acord conceptualment, però el tema era promoció de ciutat. Ja sé que tu no estàs d’acord, però no penso continuar parlant del passat i flagelant-me tot el dia. És que no li trobo sentit. Ja t’he comentat alguna vegada que tens raó en moltes coses. Però és que resulta que el preu polític ja s’ha pagat i els que hagin de pagar un altre tipus de preu que ho facin. Aquí és on jo estic molt tranquil perquè mai se m’ha passat pel cap fer cap cosa incorrecta.
Per cert, sobre el tema d’assessors, discrepo totalment amb tu. Hi han assessors de diversos tipus. Alguns s’encarreguen d’urbanisme i han de tenir coneixements d’aqeust tipus. Jo em dedicava a fer benchmarking sobre coses com “centres comercials a cel obert, plans d’equipaments comercials, concursos d’emprenedors, etc. i també em dedicava a escriure, quelcom molt apreciat entre els polítics i modestament, cosa que no se’m dóna malament. Per a fer aquestes coses jo sempre preferiré gent jove que comença i donar així oportunitats. Després estan els càrrecs amb alts graus d’especialització i aquí sí que estaria d’acord amb el que tu dius. Segueixo el teu bloc. També tinc intenció de posar-me en contacte amb tu. T’enviaré un mail.

Joan Miquel publicà aquest comentari el 15 de novembre de 2007

Alejandro,

Això que no agafo, no t’estiguis d’intentar explicar-m’ho. De veritat que m’interessa i jo sóc una persona absolutament oberta a aprendre. Ara estic aprenent búlgar i ja et dic que crec que hi ha poques coses més difícils…

De veritat, m’interessa molt entendre com sobreviu una persona amb principis al món de la política.

Ah! I això que dius que hi ha gent que utilitza les meves argumentacions no ho he entès, si vols m’ho pots explicar per mail.

Bona nit.

Artur publicà aquest comentari el 15 de novembre de 2007

Alejandro,

Jo també penso que és reaccionari i “kremlinià” expropiar pisos i parlar de felicitat en un text legal, o bé ser envaït en la privacitat quan s’inspecciona una persona, escorcollant en les seves grandeses i misèries econòmiques….

Jo no he dit en cap moment que el consens és liberal. Jo només afirmo que els concepte dreta i esquerra són vigents, per diverses raons i que la dreta, a l’igual que l’esquerra pot tenir diferents “flaires”. La dreta de Zaplana no m’agrada, la dreta d’Acebes, no m’agrada, i l’esquerra de Zapatero tampoc. També diríem que existeixen diferències entre el PSOE d’Olorza o el de Bono o de Rodríguez Ibarra. Ja vaig comentar-te que el PP zaplanil res te a veure amb Herrero de Miñón. També són diferents Sirera de Piqué. Són concepcions diferents dins d’un àmbit ideològic. A Convergència passa exactament el mateix: té un ventall de militants i votants que van de la dreta ó centre-dreta al centre-esquerra. En ser un partit central, pot tenir diversitat ideològica i, òbviament, algun enfrontament, però això és comú a tots els partits.

Segueixo pensant, tal com pensa molta gent, que el PP ha pres un rumb potser equivocat. Va ser precisament “el viaje al centro” que va permetre la victòria aclaparadora del PP. Els països europeus tenen partits molt centrals i a Espanya en canvi les posicions dels dos grans partits sembla que es distanciïn constantment, allunyant-se del centre.

Alejandro publicà aquest comentari el 15 de novembre de 2007

Joan Miquel,

No volia posar-me en contacte amb tu només per això, però ja que ho dius et faré cinc cèntims.
He rigut molt amb lo del búlgar…com t’has de veure!!!

Alejandro publicà aquest comentari el 15 de novembre de 2007

Artur,

Com sempre, el teu problema (al meu entendre, per tu no ho és clar) és que valores el liberalisme de la gent en funció del que diuen sobre les nacionalitats històriques. Bono és un populista, ibarra un “cazallero” però Elorza és senzillament un covard sense principis.

Herrero de Miñón no té res de liberal, és un conservador a l’estil decimonònic que dèiem abans, partidari de la “dreta social” a l’estil joseantoniano. Això no li treu tall política (és un gran element) però no em diguis que és dreta moderna i liberal només perquè conecta amb algunes idees nacionalistes (algunes, no és cap independentista)
Zaplana evidentment res té a veure amb Herrero, perquè Zaplana militava de jove al Partit Liberal i creu en la llibertat econòmica. Una altra cosa és que t’agradi o no la seva idea de la unitat d’Espanya, però això no té res a veure amb ser o no liberal. Ja t’ho vaig comentar un dia: jo no li negaré a Sala i Martin el liberalisme per ser independentista, no li neguis tu al Zaplana per defensar la unitat d’Espanya.

Hurtis publicà aquest comentari el 16 de novembre de 2007

Alejandro,

Com creus que li sentarà a l´Artur que Sala i Marí colabori amb la FAES del Aznar “reaccionari”? Ay Senyor, quina llàstima que CiU no esdevingui un pilar conservador-liberal a Catalunya, deixant a banda el seu nacionalisme contra la història real de la regió.

El PP es el més liberal dels partits presents a Espanya; llàstima que no ho siga molt més en certes ocasions, però… aquells que són convergents-social”cristians”… volen 4 anys més de Petazetas? Com està el pati… el Durán que prefereix ZP y el Mas que ja no és el que era… de veritat: més idees, menys estructures arcaiques als partits que copien de vegades l´estil soviètic.

La batalla de las ideas… siempre, y más si los liberal-conservadores tenemos razón y como los Cruzados… a Dios de nuestro lado.

Cesc publicà aquest comentari el 16 de novembre de 2007

Jo quan sento que s’ha de “superar l’eix caduc dreta/esquerra” o “ni dretes ni esquerres, Catalunya” de la boca dels convergents no puc evitar recordar com Falange diu el mateix que “hay que superar las desfasadas etiquetas de derecha o izquierda” i que “en nuestro proyecto caben todos los patriotas que defiendan España” (només cal veure-ho a la web de Falange).

L’eix dreta o esquerra segueix senti vigent de la mateixa manera que és necessari. No és qüestió de voler formar part d’un costat o l’altre, és qüestió de que les persones han de tenir un concepte de societat, han de tenir un model a seguir i unes idees per les quals lluitar. Seran aquestes idees les que faran que una persona es trobi (ho vulgui o no) en la dreta o l’esquerra. Jo, per exemple, no sóc de dretes perquè m’agrada com sona (que m’agrada), ho sóc perquè defenso una societat de persones lliures on el Govern tingui el mínim protagonisme possible i resulta que això és ser de dretes. Res més.

Marc Arza, si com tu dius, el liberalisme és a anys llum del conservadurisme, explicam per què Burke el pare del conservadurisme i Tocqueville una referència del liberalisme van coïncidir en tants plantejaments?

Artur. Segons tu, el PP és una dreta reaccionària i hauria d’apendre de la dreta europea. Curiós quan Sarkozy ha adoptat moltes idees de Le Pen i a Dinamarca la dreta “moderada” ha cogovernat durant anys amb l’”extrema” dreta. En un post ja vaig explicar que si el PP desperta o no antipatia no té res a veure amb si és de centre, dreta o extrema dreta. Et repto a que em diguis quines polítiques ultres va adoptar l’executiu d’Aznar.

Alejandro, Sarkozy no ha de tenir por dels sindicats, només cal veure amb fotos qui protesta per les seves polítiques i veuràs que allí només hi ha draps palestins i banderes comunistes. No ha de cedir i menys quan els seus oponents no són seriosos.

Alejandro publicà aquest comentari el 16 de novembre de 2007

Cesc, això que dius de la Falange és molt bo! T’ho compro!

Josep (sl) publicà aquest comentari el 16 de novembre de 2007

He de reconeixer què jo l’hauria votat. Donava solucions noves al problema francès. Era el candidat rupturista tot ser el candidat del govern i es pot dir què això és valent. Va identificar els problemes i va dir què els ressoldria i s’hi esta possant.

Lo que me va sorprendre és com a Catalunya els mitjans descaradament van perdré l’objectivitat i van donar un suport incondicional a Royal. En certa manera me vaig sentir feliç per la victoria de Sarkozi. Perquè era la derrota de la Gauche divine què aqui tenim tant ben instalada.

Artur publicà aquest comentari el 17 de novembre de 2007

Alejandro,

És cert que valoro dos eixos, liberalisme versus intervenicionisme i nacionalisme-unionisme, o encara millor: impossibilitat de canvi versus possibilitat de canvi en la concepció de l’estat (per exemple, federalisme). Però aquests dos eixos no són ni dependents ni mantenen cap correlació. És evident que el Sr Zaplana pot ser tot el liberal que calgui però a mi no m’agrada per liberal sinó pel seu historial i tarannà. Tan respectable és que Sala Martin sigui independentista com que Zaplana no ho sigui. El que passa però és que a Zaplana no se’l coneix precisament pel seu liberalisme i en canvi Sala Martin ha estat un dels divulgadors del liberalisme més coneguts en aquestes contrades.

El que ens passa als liberals que tenim concepcions diferents sobre Catalunya i Espanya és que estem d’acord en el raonament liberal però som divergents en l’altre eix.

Alejandro publicà aquest comentari el 17 de novembre de 2007

Josep (sl)

El que va passar amb Royal, Sarkozy i TV3 és una de les experiències més al·lucinògenes que he pogut viure.
L’obssessió per construir la realitat a través de la comunicació pot tenir resultats sorprenents i a Catalunya ho estem vivint, però anunciar que Royal havia guanyat les eleccions quan amb el 40% escrutat Sarko ja li treia 6 punts és digne de Matrix i només ho va superar El País quan va anunciar en portada que Kerry havia guanyat. Ho podeu comprovar. Per la diferència horària no estava fet el recompte i la voluntat va superar la realitat a l’estil Gramsci, quan resulta que Bush ha sigut el candidat més votat de la història.

Alejandro publicà aquest comentari el 17 de novembre de 2007

Artur,

no té sentit comparar un polític (Zaplana) amb un professor (Sala i Martin) El profe no ha de treballar la realitat. Zaplana va ser un excel·lent ministre i un gran President a la Comunitat Valenciana. I aplicant receptes liberals. I espero que no em surtis precisament tu, que tens tones de sentit comú, amb allò del totxo a la costa. Com diria Carlos Rodriguez Braun (amic de Sala i Martin i un que sí es pot comparar perquè estan a la mateixa dimensió intel·lectual) la gent té la mania incivilitzada de voler viure al costat del mar…mira que som animals!!!! De fet són els ecopijos els que acostumen a tenir les millors cases a la platja i clar, no volen que la gent dels barris puguin gaudir del mateix status que ells, que al cap i a la fi han sigut escollits per salvar els homes de sí mateixos i això, és clar, requereix de vistes al mar per relaxar-se i continuar salvant el món.
Fernández Teixidó és un polític de CiU que considero liberal. Vols dir que no ha tingut mai cap problema? I Felip Puig o Madí? Ho dic perquè es parla del Zaplana (quan mai no s’ha provat res)i de vegades ho fan els que van acompanyar a la presó a Josep Maria Sala per corrupció o a Barrionuevo per segrest.

Penelope Zones publicà aquest comentari el 18 de novembre de 2007

És de celebrar, admirat Alejandro, el teu esforç per equiparar Rajoy amb Sarkozy (o Aznar, perquè en aquest cas parles de la legislatura passada). De tota manera, crec que és pur voluntarisme, i et diré per qué ho crec.

Com explica excel·lentment el “The Economist” d’aquesta setmana, Sarkozy es el primer polític en molts anys a França que es presenta amb una plataforma electoral clarament reformista. Chirac ni tan sols va fer servir mai aquesta paraula. Sarko va dir clarament qué volia fer, i els francesos van premiar la seva claredat i actitud decidida amb una majoria contundent.

Aznar no es va presentar a les eleccions de 2000 explicant que volia resituar Espanya al món alineant-la amb l’administració Bush en tot, a qualsevol preu. Ni dient que faria la reforma laboral que va intentar fer. Ni explicant que es treuria la careta centrista i veuriem el “falangista independiente, monje y soldado” de les cartes que escrivia en la seva joventut. Que faria el PHN. Que donaria pel sac sistemàticament als seus aliats de la legislatura anterior. Que intentaria equiparar el nacionalisme democràtic amb el terrorisme.

Si s’hauguès presentat a les eleccions amb aquest programa, i anunciant l’actitud que tindria, i haguès obtingut la majoria absoluta, no hi hauria hagut res a dir. El cas és que es va presentar amb l’aval d’una legislatura positiva, en gran part perquè no li va tocar més remei que desar la partitura que li demanava el cos i interpretar algunes peces que CiU i el PNB li van posar al davant. El resultat crec que va ser positiu per tothom menys pel PSOE, que en veure que no s’acomplien els seus catastrofismes (el doberman, el PP que havia de treure les pensions, etc) es va quedar sense discurs, sense candidat i a la vora del col·lapse.

Tot plegat va subministrar el material que els atemptats de l’11-M van acabar per fer esclatar a la cara del PP.

Si vols fer unilateralment reformes en profunditat, has d’avisar-ho abans. Els electors donen mandats: el de les eleccions del 2000 era que el PP havia d’aprofundir en les reformes, d’acord amb els seus aliats del moment, i mantenir el to dialogant i consensuant de la primera legislatura. Aznar va fer justament el contrari, i va permetre el rearmament del PSOE i l’aïllament del PP per uns quants anys. Per altra banda, si ho haguès fet així hauria situat CiU (i en menor mesura el PNB) en una crisi important, perquè molta gent s’hauria començat a plantejar el sentit de la continuitat del nacionalisme democràtic.

El problema de fons és que d’Espanya, com d’Andalusia, “sólo hay una ” (gràcies a Déu, perquè dues no sé si les podríem pagar). Al final, son els espanyols que no volen fer una Espanya inclusiva i respectuosa amb tothom, la volen com ells volen, la volen com son ells, arrogants, orgullosos, rapaços, poc cultes i gens respectuosos amb la diferència: “Si eres español, habla español”. Aquesta passió els pot, i a la que poden la treuen sempre.

És una pulsió superior a les seves forces, és en l’ànima castellano-espanyola, i explica per qué els espanyols han estat foragitats amb ignomínia de tots i cadascun dels territoris que algún cop han dominat, sense deixar-hi cap llegat constructiu. Encara avui els holandesos fan servir el duque de Alba per espantar els seus nens i fer que es mengin la sopa. En canvi, la reina d’Anglaterra apareix als bitllets de Canadà i Austràlia, que no son precisament països subdesenvolupats com ho son totes les ex-colònies espanyoles, sense excepció. Feu la prova i pregunteu a qualsevol xilé o peruà si vol que el rei d’Espanya surti als seus bitllets.

Amb tot això vull dir que Espanya és un projecte fracassat, i que mentre els espanyols no ho acceptin i hi posin remei, no faran res de bo en el context internacional. Això nomès és la dreta que ho pot fer, de la mateixa manera que és l’esquerra qui ha de fer les reformes laborals. Mentre el que es faci son llei per garantir l’ús de l’espanyol a Espanya, aneu aviats.

Per cert, Sarkozy no està immers en cap revolució liberal. això és molt dir, tot i que pels estàndards francesos efectivament el que planteja Sarko és revolucionari. Però aquí ningú ha parlat de privitatzar Gaz de France, Electricité de France, Elf, etc. Es parla d’equiparar les privilegiades condicions de jubilació dels treballadors d’algunes empreses públiques a les de la resta dels francesos, o que hi hagi serveis mínims en cas de vagues del transport (!!!). Per França son grans reformes, però en cap cas és una revolució liberal.

Penelope Zones publicà aquest comentari el 18 de novembre de 2007

Hurtis,

Barry Goldwater, un dels polítics més severament derrotats de la història d’Estats Units.

Tindràs tant la raó, tant, tant, que al final la tindràs tu sol. Com Goldwater.

Penelope Zones publicà aquest comentari el 18 de novembre de 2007

Josep,

M’ha agradat molt l’anècdota del taxista integrat, que critica els immigrants que no s’integren. Com faries la traslació a Catalunya?

Aquí els taxistes escolten la coPPe.

Alejandro publicà aquest comentari el 18 de novembre de 2007

Penélope,

Primer de tot, que el Duque de Alba encara serveixi per espantar holandesos és la prova del caràcter espanyol i no et pots ni arribar a imaginar el plaer que m’has provocat recordant aquesta història.
Dos: si la Reina d’Anglaterra surt als bitllets d’Austràlia, Canadà o Nova Zelanda, és PERQUE ENCARA ÉS LA SEVA REINA. Te’n recordes de la Commonwealth? Hi han dies que hauries de descansar abans d’escriure.
A la India, mig Àfrica o la Xina no parlen tant bé dels anglesos i diuen les mateixes xuminades antioccidentals que l’Hugo Chávez sobre España. Precisament la diferència entre els països colonitzats rics i els pobres és que els pobres van deixar d’estar colonitzats abans d’introduïr les reformes modernitzadores que sí van arribar a Austràlia (i va acabar sent un Estat)
Espanya no va poder aguantar aquest imperi i fent servir la teva lògica nacionalista, les úniques colònies desenvolupades són les que encara ho són a la Península, no trobes, amiga meva?

Ara és molt impopular dir el que va avisar Churchill, totalment contrari a desmantellar abans de temps els imperis colonials.

Sobre la resta que comentes (a banda de la manera com ho expliques) tinc la sensació de que no has acabat d’entendre el que intentava dir. Efectivament, les reformes de la segona legislatura no es van fer i es van introduir d’altres temes a l’agenda sense que la població espanyola els acceptès. Però no el PHN amiga meva, que SÍ ESTAVA AL PROGRAMA QUE VA GUANYAR LA MAJORIA ABSOLUTA I QUE TENIA EL RECOLZAMENT DE CIU EN REUNIONS PRÈVIES A LES ELECCIONS. I HO SÉ DE BEN CERT AIXÒ.

És evident que el que planteja Sarko no és Robert Nozick i el seu llegendari “todo impuesto es un robo” però el més important és que ha decidit PLANTAR CARA EN DISCURS I VALORS. I AIXÒ ÉS EL QUE HEM DE FER NOSALTRES.

Frederic publicà aquest comentari el 18 de novembre de 2007

Bona tarda!

Jo també crec, com alguns dels comentaris, que les etiquetes dreta-esquerra existeixen, són necessàries i no s’han de “superar”. Superar, per arribar a què? Dreta i Esquerra defineixen dos models diferents de pensar, dues maneres diferents de prioritzar uns principis o uns altres, dues maneres d’estructurar la societat, d’invertir i gestionar els diners públics i dues visions aplicables a l’hora de tractar els ciutadans, la propietat i les empreses privades.
En funció de les prioritats, idees i personalitat de cadascú es sentirà més identificat amb ésser de “dretes” o ésser “d’esquerres”. Partint d’això, tots aquests discursos que utilitzen expressions com “cabuda de totes les sensibilitats”, de -en el cas d’Artur Mas- passar per damunt de les dretes i les esquerres per confluïr en el catalanisme, o de recerca del “centre polític” -centre que, crec, no existeix- considero que si bé no qualificaria d’equivocats, pel fet que tenen una clara intencionalitat de “marejar la perdiu” en detriment d’aclarir conceptes i parlar amb propietat, sí que considero estèrils i gens productius: ni pel debat polític -on es deixa de discutir sobre els diferents models econòmics i socials que es poden aplicar a un país o a una ciutat, models d’esquerres o models de dretes, per passar a discutir d’un teòric “centre” sospitosament promogut, per cert, gairebé sempre des de l’esquerra i adoptat en el discurs per una part massa important de la dreta d’aquest país- ni pel ciutadà que, empès pels propis politics a identificar-se amb aquest centre, en molts casos acaba desorientat i gairebé noquejat per un no res ideològic i que en la majoria dels casos desemboca en un agreujament de la situació provocat per la desil.lusió, la passivitat i la inacció.

Alejandro publicà aquest comentari el 18 de novembre de 2007

Frederic,

Jo crec en el centre quan has de governar. Aleshores s’ha de pensar que governes per tothom, també pels que no t’han votat (que de tota manera han d’entendre que ha guanyat una alternativa diferent a la seva) per això Z ha abandonat el centre que tant demana al PP. Centre no seria renunciar a les teves conviccions o compromisos electorals, sinó senzillament no matxacar l’adversari.

A l’oposició has d’oferir un model de societat i aquí és on les etiquetes dreta esquerra són vigents com bé dius. De vegades cal modernitzar-les, però en essència és bàsic que la gent tingui clar que PP significa: llibertat individual, defensa d’Espanya com a gran nació europea, menys impostos etc. etc. i per no haver-ho d’explicar cada vegada tot l’etiqueta va bé. Jo com que sóc un liberal convençut sóc de dretes.

Alejandro publicà aquest comentari el 18 de novembre de 2007

Ah! Penélope,

Els taxistes escolten la COPE, com l’Oriol Pujol:

http://www.e-noticies.com/actualitat/oriol-pujol-est%e0-molt-a-gust-a-cope-catalunya-31525.html

Joan Güell i Serra publicà aquest comentari el 19 de novembre de 2007

Hola Alejandro,

Fa un temps, quan es va començar a parlar de la refundació i de la casa gran, vaig fer una sèrie de reflexions sobre l’eix esquerra-dreta. Comentes que és una tesi Convergent, cert és que l’etiqueta de dreta ha suposat (al meu entendre) una lacra molt pesada per Convergència, que l’haguéssim portat més bé sens dubte sense la radicalització del PP. De totes maneres els socialistes ja es cuidaran prou de que no es pugui superar aquest eix… doncs és ben sabut que la dreta es tendeix a criminalitzar i associar amb fases de la història d’aquest país. I malgrat ser cert que a l’Europa moderna la dreta pren força, també en prenen els partits nacionalistes gràcies a una població que veu com el centralisme estatal els trunca el desenvolupament.
Crec sincerament que no ens equivoquem al plantejar a CATALUNYA un debat identaitari i un nou eix: nacionalistes-no nacionalsites.
Per cert dimarts a les 19:30 Palau de Congressos de BCN es pronostica discurs hist`ric del Sr. Mas.

Alejandro publicà aquest comentari el 19 de novembre de 2007

Joan,

crec sincerament que t’equivoques. Tu mateix parles de la dreta com si només hi hagués dreta a la resta d’Espanya i que no volguessin entendre les vostres aspiracions. Fals. Hi han nacionalistes catalans MOLT DE DRETES, PERÒ QUE MOLT.
Segon, tu mateix reconeixes que plantejeu el vostre discurs en funció del que diran de vosaltres, acceptant la retòrica socialista en lloc de combatre-la. Xavier Sala i Martin m’agrada molt perquè no accepta això i entra en combat. I m’és igual que sigui independentista. L’admiro igual perquè no està a la defensiva, sinó que lluita per convèncer. Aquesta és la revolució que demano per Catalunya.

Per cert, Joan, sense ànims de ser cruel, la capacitat del Mas per fer discursos històrics….en fi, tornarà a fer una oferta “històrica” a ERC per fer govern junts i els de d’ERC es trencaran el pit de riure a dins del cotxe oficial. No vol acceptar que l’eix esquerra és sòlid i domina a dia d’avui la política catalana.

Joan Güell i Serra publicà aquest comentari el 19 de novembre de 2007

jejeje… el temps ho dirà. Però igualment crec que davant d’aquests pactes il·legítims democràticament (que no és il·legal) del tripartit (la “solidesa” de l’eix d’esquerres consisteix igual que un acudit en ajuntar un socialista espanyol,un independentista català, i un comunista) no tenim més remei que explorar i obrir-nos a sectors que històricament havien confiat en Convergència com a projecte de país més enllà d’un partit polític. El catalanisme necessita que l’esperonin i nosaltres tenim l’atiador. I ja no molesto més, crec que per la gent de “dretes” com nosaltres (sense complexes) no és tant important onejar la bandera de la dreta, com ser capaç de tenir una relació coordial amb partits afins per naturalesa independentment del factor sobiranista.

Hurtis publicà aquest comentari el 19 de novembre de 2007

Penelope Zones,

Si per alguna cosa m´agrada Goldwater és perquè parlava clar, i gràcies a ell la dreta liberal va despertar als Estats Units; mira si era bo que inclús la Hillary Clinton anava a donar-li suport als seus discursos.

Allò de tindre raó no ve per majories; no tot allò que és legal és al mateix temps moral. Per això… com si em quedo sol pensant que la terra és rodona, el cel blau o que el foc crema.

Pensa que de vegades hi ha d´haver “perdedors” per tenir futur, Barry és un gran exemple. Reagan… també et sembla un perdedor?

Òscar publicà aquest comentari el 19 de novembre de 2007

Alejandro:

Abusant de la confiança … comentaràs els pressupostos municipals? els augments de sous? la manca d´inversió al Serrallo durant quatre anys? Les reduccions a partides importants com Turisme, Bossa de lloguer jove, etc..

Gràcies i endavant com fins ara.

Òscar B.

Frederic publicà aquest comentari el 19 de novembre de 2007

Hola Alejandro

Lo del centre quan governes està bé però això no ha de voler dir complexos i manca de fermesa en les decisions per contentar a l’oposició o per evitar que no et mobilitzin el personal amb manifestacions dia si, dia també. Jo crec en un govern de dretes per a tothom i en un govern d’esquerres per a tothom, si és que un govern d’esquerres pot ser per a tothom, però parlar de polítiques de dretes des de l’oposició, arribar al govern i estar més pendent llavors de tenir contenta l’oposició o si no contenta, com a mínim poc enfadada en detriment d’aplicar polítiques “de dretes”, no només en l’àmbit econòmic, sinó també en l’organització de l’estat, en la defensa del país i en clau interna dins l’administració, no ho crec convenient.
Es com lo de “buscar el consens” que queda tan bé i crec que vindria a ésser sinònim de centrisme. buscar el consens entorn a què? a l’aplicació de polítiques en les quals no creus? A la cessió d’un ideari polític en favor de la “unitat” de les forces polítiques? Crec que buscar el consens entorn de, per exemple, la lluita contra el terrorisme, la defensa de l’estat o el paper d’Espanya a Europa amb algú que ni lluita contra el terrorisme, ni defensa l’Estat, ni li importa gaire posar el nostre país en una bona situació mundial és molt maco pels titulars dels diaris, però inútil i profundament negatiu perquè al final, qui hi surt perdent són, com sempre, els ciutadans.

També és veritat, i acabo, que vosaltres ho teniu una mica més complicat lo de governar d’acord al programa electoral perquè així com quan la Guerra d’Irak, el Prestige o el PHN l’esquerra va mobilitzar totes aquelles manifestacions, em sorpren que amb el que està passant a Catalunya amb les rodalies, no hi hagi hagut ni una sola manifestació massiva de persones demanant dimissions, protestant i fent cassolades… deu ser que a tots els que han de llevar-se 3 hores abans per arribar a la feina 3 hores després ja els va bé que això sigui així.

en fi, salutacions!

Alejandro publicà aquest comentari el 19 de novembre de 2007

Joan,

Primer, tu aquí no molestes en absolut; tot el contrari, les teves aportacions són sempre de primer ordre. Crec que no és tracta tant d’onejar la bandera de la dreta com de ser conscient de l’estratègia d’ERC: no tenen cap intenció de pactar amb vosaltres i per una qüestió d’honor hauríeu de descartar d’una vegada el tema.
Però mentrestant ells van menjant terreny en el camp dels valors, tant el PSC com les seves marques blanques IC i ERC

Alejandro publicà aquest comentari el 19 de novembre de 2007

Hurtis,

Goldwater (y sus muchachos) como acostumbraba a decir Nixon, son el mejor ejemplo de integridad ideológica a pesar de la derrota electoral.
Ellos sembraron la hegemonía republicana en los siguientes 20 años, gracias a la cual nunca más hemos tenido que aguantar a vanidosos pacifistas obsesionados con SU PREMIO NOBEL (como Carter y su admirador ZP) y sí a gente capaz de sacrificar su imagen personal en los programas de televisión a cambio de garantizar nuestro sistema de vida y no llevarnos al plestoceno islamista de abalaciones de clítoris, ahorcamientos de homosexuales, palizas castristas y apedreamientos iraníes. Como decía Teddy Roosvelt, “si tengo que elegir entre paz y rectitud, elijo rectitud” GRACIAS BARRY POR SEGUIR ESE EJEMPLO!!!!!!!!!!!!!!

Alejandro publicà aquest comentari el 19 de novembre de 2007

Òscar,

demà deixaré post sobre pressupostos. Gràcies per la teva paciència.

Alejandro publicà aquest comentari el 19 de novembre de 2007

Frederic,

La “dictadura del consens” com acostuma a dir Dalmacio Negro és l’excusa totalitària nazi o estalinista.
Governar és una altra cosa i cal aplicar el teu programa sense destrossar l’adversari. estic d’acord amb tu en el 99% del que dius