Quince mujeres de la asociación feminista ‘Alecrín’ han entregado al juez de guardia de Vigo un escrito en el que se inculpan por haber abortado fuera de los supuestos que permite la Ley. Con este gesto pretenden solidarizarse con las 27 mujeres que han sido llamadas a declarar.

En cualquier estado de derecho, estas mujeres serían juzgadas y condenadas, ya que han confesado su crimen.

En España esto se convertirá en una mera anécdota sin consecuencias legales.

Carlos Menéndez

Exacto: volvemos a olvidar la pregunta esencial, la de si ese futuro bebé es o no una vida y si existe excusa alguna para matar, por grave que sea una situación (auqnue insisto en que los casos de aborto por violación fueron 0 en los últimos años.
Un abrazo.

Que la gente está dispuesta a matar por mantener su bienestar y su comodidad es algo que viene de lejos, pero que jamás había sido justificado como en el caso del aborto.
Al final, son las ideologías “idealistas” las que siempre acaban recurriendo, para la captación de sus clientes, los recursos más egoístas, los instintos más primarios: la comodidad personal, una paga por ahí y otra por allá, el amor libre sin responsabilidad de ningún tipo…siempre es lo mismo.

Desde luego que lo óptimo sería controlar en todo momento tu vida, que un hijo apareciese por decisión propia y no por accidente, claro que sí. Pero esto no puede ser, nunca es. Accidentes los hay a diario en todos los aspectos de la vida, y yo tampoco elegí, por ejemplo, ser hijo de mis padres. Claro que, como dice Bell, siempre me quedaría la opción de practicarles la eutanasia.

Por lo visto a la niña de 16 años ha de concedérsele una segunda oportunidad mientras que al niño nonato se le niega siquiera la primera y más importante: la de vivir. Y mira que la vida es jodida a veces, ¿eh? Aun así nos aferramos a ella con uñas y dientes, y estamos incluso dispuestos a matar por ello, ¿para no convertirnos en unos desgraciados al quedarnos embarazados cuando no lo pretendíamos? Qué locura.

Un abrazo, Alejandro.

les imatges no són il·legals, ho són els actes que les han provocat i que són conseqüència directa de convertir l’avortament en una lliure opció de la dona.
Jo el que dic és que com a polític estic disposat a acceptar la llei (els tres supòsits) però que moralment no els accepto. és que no puc discrepar d’una llei tot i demanar que es cumpleixi? Els que no la respecten són els que fan avortaments il·legals, Alba, i no veig que els critiquis massa. Veig que prefereixes criticar-me a mi per penjar FOTOS REALS DE CASOS REALS DE BEBES ASSASINATS que criticar l’avortament lliure.
El cas de violació (0 casos en 2006 i 0 el 2007, per cert) és l’excusa que es fa servir per convèncer a favor de l’avortament perquè és el més “sensible emocionalment” i es pot fer servir amb demagògia, com ho fas tu. La violació és una desgràcia, però afortunadament poques acaben en embaraç. I si això passa jo l’únic que demano és que es cumpleixi la llei (i per tant es pot avortar amb unes condicions) i a banda, demano moralment que la gent com tu us pregunteu si el que hi ha a dins de la noia és o no vida i si té algun dret i que no només desvieu el tema cap a la mare en el cas que sabeu que és més sensible, com deia abans, i que us serveix per inventar-vos això de “l’autodeterminació de la dona amb el seu cos” i totes aquestes històries. ÉS UNA PREGUNTA QUE NO US VOLEU FER I QUE DEIXEU PEL QUE DIGUI LA LLEI, I JO CREC QUE AQUESTES COSES UN LES POT VALORAR MORALMENT MÉS ENLLÀ DE DI LA LLEI DIU 20, 22 O LES SETMANES QUE SIGUI.
JO DEMANO QUE ES CUMPLEIXI LA LLEI, COSA QUE NO ESTÀ PASSANT, QUE ELS RESPONSABLES POLÍTICS PERSEGUIEIXIN ELS AVORTAMENTS IL·LEGALS I DE PAS DEIXO LA MEVA OPINIÓ PERSONAL SOBRE EL TEMA.

Finalment Alba: t’agraeixo que hagis entrat al meu bloc a participar i deixar la teva opinió, tot i que hem sigut durs en els nostres comentaris, jo no faig el bloc perquè em donin sempre la raó, i el sentit més profund és generar debat, dur i compromès si és necessari, però respectuós com crec que està sent aquest.

Sobre la Universitat: en un post anterior (fa tres posts) parlava sobre Montilla i l’educació dels seus fills i unes reflexions sobre el model educatiu que ens volen imposar. Però dedicaré un post al tema més endavant. Només una reflexió: efectivament, la Universitat pública catalana i espanyola cada vegada servei menys com a instrument per trobar feina i més com a procés de socialització a l’estil cubà, una mena de balneari on tothom ha de passar on aprendrà a ser un bon progre, però amb una titulació que, sense màsters milionaris no serveix per res.

la clau de tot plegat l’has deixada tu damunt la taula: quan es parla de avortament per violació (0 casos en 2006 a Catalunya i 0 en 2007) o d’eutanàsies tipus “Mar Adentro” fan servir aquests casos més “sensibles” per aprofitar-ho i aconseguir el seu veritable objectiu: que alguns metges i educadors socials de la seva corda pugui arribar a decidir qui viu i qui mor, què és una vida digna i què no, o bé assassinar per diners i encara tenir la barra de dir que és un dret de la dona a escollir sobre el seu propi cos.