GABRIEL ALBIAC Y EDUCACIÓN PARA LA CIUDADANÍA

publicada el 12 de gener

No acostumbro a enlazar cosas sin yo escribir nada. De hecho me dan un poco de rabia esos blogs que cumplen siempre el expediente colgando cosas de otros, todo sea por no tener que pensar. Pero creo que merece la pena leer esto.
Es de Gabriel Albic y sí, es largo, pero creo que cualquier persona de mente abierta, de derechas, izquierdas o nacionalista debería leerlo. Es el fundamento último del espíritu de la ya famosa asignatura.
Aviso también de que se trata de un texto exigente, para leer con detenimiento y no para quitárselo de enmedio con cuatro prejuicios. Así que ánimo con él.

7 comentaris

Artur publicà aquest comentari el 12 de gener de 2008

Històricament tots els governants han pensat, de vegades ingènuament, que les escoles formen “soldats per la causa”. Res més lluny de la realitat. Són moltíssims els exemples que podem trobar de persones que, estudiant en centres religiosos, han esdevingut abnegats defensors de l’agnosticisme i l’ateïsme. El nostre govern socialista, pensant en el ciutadà “guai”, en el ciutadà “teòric”, en aquell ciutadà de l’imaginari “políticament correcte”, ha dissenyat un cos normatiu ètic per a “facilitar” i divulgar aquesta ideologia del moment.

La moral depèn de la família i traspassar aquesta patata calenta a l’escola és un greu error. L’escola ha d’ensenyar. El que demanem és que l’escola i tota la seva organització, sigui professional. Amb això ja en tenim prou. L’escola actual crec que necessita de dos grans canvis: el primer és la modificació dels valors inherents a la formació i educació -canvi conceptual-. Cal canviar “igualitarisme” per competitivitat. Cal canviar aquest “bonisme” didàctic per una visió d’exigència en tots els aspectes. En segon lloc cal abandonar qualsevol pressió ideològica. És evident que part d’aquests continguts “ètics” són captats pels alumnes a partir del professorat. Qualsevol persona, en les seves activitats, va deixent “empremtes” del seu caràcter, actituds i tendències ideològiques. Això, però, no ens ha de preocupar: l’objectiu és que en acabar el cicle l’alumne sigui “crític”, estigui format (jo afegiria que li agradi la lectura -és un bon indicador) i amb això seria suficient.

Als fusters, dentistes, botiguers i forners no els demanem que ens facin cinc cèntims del que cal fer a la vida, com hem de ser i com hem de pensar. Al fuster, al dentista, al botiguer i al forner li demanem que faci la seva feina amb la màxima eficàcia. El mateix hem d’exigir als mestres i professors.

Abreujant: falta nivell d’exigència i falta allò que veritablement forma les persones: les matèries clàssiques, tals com filosofia, llatí i grec, urbanitat, etc… Aquells que diuen que després no es troba feina, van errats: l’educació no ha de servir per “trobar una bona feina ben pagada” sinó per educar els nostres fills, perquè esdevinguin persones cultes i crítiques.

Més que “bons ciutadans” arraulits sota el temple de l’ortodòxia social del políticament correcte prefereixo que els meus fills siguin persones escèptiques (“escèptic”=aquell que vol indagar).

Alejandro publicà aquest comentari el 12 de gener de 2008

Artur,

sobre el que dius a la part final: tinc la sensació que et pots sentir satisfet amb la teva feina.

feliu publicà aquest comentari el 14 de gener de 2008

Alejandro, a les escoles de despres de la guerra incivil, van posar una assignatura que es deia “Formación del espítiru nacional” clarament falangista, no ho van aconseguir, moltísims van sortir socialistes i comunistes. Ara tampoc conseguiran adoctrinar al joven.

Alejandro publicà aquest comentari el 14 de gener de 2008

Feliu,

Tens tota la raó. Per molt que s’hagi intentat, el pensament mai no es pot controlar del tot, malgrat que sempre s’intenti des de l’ensenyament.

josep tgn publicà aquest comentari el 14 de gener de 2008

eau de chacon nueva colonia……..
que te parece..

Alejandro publicà aquest comentari el 14 de gener de 2008

Pues imagínate Jou…

joseptgn publicà aquest comentari el 15 de gener de 2008

Alejandro me quedo con el nenuco de mi hija Lucía, eso si que no tiene precio….. y sobre todo el olor cuando la tengo en brazos…