Tens tota la raó. Per molt que s’hagi intentat, el pensament mai no es pot controlar del tot, malgrat que sempre s’intenti des de l’ensenyament.

sobre el que dius a la part final: tinc la sensació que et pots sentir satisfet amb la teva feina.

La moral depèn de la família i traspassar aquesta patata calenta a l’escola és un greu error. L’escola ha d’ensenyar. El que demanem és que l’escola i tota la seva organització, sigui professional. Amb això ja en tenim prou. L’escola actual crec que necessita de dos grans canvis: el primer és la modificació dels valors inherents a la formació i educació -canvi conceptual-. Cal canviar “igualitarisme” per competitivitat. Cal canviar aquest “bonisme” didàctic per una visió d’exigència en tots els aspectes. En segon lloc cal abandonar qualsevol pressió ideològica. És evident que part d’aquests continguts “ètics” són captats pels alumnes a partir del professorat. Qualsevol persona, en les seves activitats, va deixent “empremtes” del seu caràcter, actituds i tendències ideològiques. Això, però, no ens ha de preocupar: l’objectiu és que en acabar el cicle l’alumne sigui “crític”, estigui format (jo afegiria que li agradi la lectura -és un bon indicador) i amb això seria suficient.

Als fusters, dentistes, botiguers i forners no els demanem que ens facin cinc cèntims del que cal fer a la vida, com hem de ser i com hem de pensar. Al fuster, al dentista, al botiguer i al forner li demanem que faci la seva feina amb la màxima eficàcia. El mateix hem d’exigir als mestres i professors.

Abreujant: falta nivell d’exigència i falta allò que veritablement forma les persones: les matèries clàssiques, tals com filosofia, llatí i grec, urbanitat, etc… Aquells que diuen que després no es troba feina, van errats: l’educació no ha de servir per “trobar una bona feina ben pagada” sinó per educar els nostres fills, perquè esdevinguin persones cultes i crítiques.

Més que “bons ciutadans” arraulits sota el temple de l’ortodòxia social del políticament correcte prefereixo que els meus fills siguin persones escèptiques (“escèptic”=aquell que vol indagar).