no siguis demagog. la tercera hora de castellà no va en contra del català ni afecta al model. Només les ments curtes que pensen que el català només pot crèixer “en contra del” castellà poden estar en contra de la tercera hora.

I insisteixo: la gent que vam estudiar amb la Llei de Política Lingüística del 83 amb equilibri entre castellà i català a les aules, redactem perfectament en les dues llengües i estic ben orgullós d’escriure millor el català que els joves nacionalistes de 20 anys que estan patint un sistema educatiu desastròs.

moltes gràcies per les teves paraules. Venint de tu, malgrat que sembli contradictori, tenen més valor.

Tenia ganes de treure el tema amb algú del vostre partit, i com que tinc el Cesc de vacances… la veritat és que es percep un to molt a la defensiva de la teva explicació de com va anar el Congrés i això denota que segurament tu mateix ets conscient que hi ha raon més que jsutificades per posar en entredit el procés no tant del congrés com si de les jornades anteriors possiblement.
No sé perquè exactament, ja que tinc uns altres colors, però em va doldre tal com li van anar les coses a la Nebrera.
Permete’m fer-te un apunt sobre la diferència entre Bono i ZP; malauradament els socialistes els socialistes estan cohesionats i han guanyat 2 eleccions però em temo que el PP aquí a Catalunya segurià amb la divisió interna bastant temps, i que la legalitat d’una victòria en una elecció no suposa rebre, en aquest cas, la legitimitat per part de TOTA la militància.

Una abraçada i sort.

Si li dediques una estona a aquest blog veuràs fins a quin punt comparteixo moltes coses que dius. Llegeix els posts immediatament posteriors a les Eleccions Generals, com per exemple aquests (i perdona l’autocita)

http://www.alejandropopular.com/2008/05/19/la-derecha-en-espana/

http://www.alejandropopular.com/2008/05/11/entender-el-sistema/

http://www.alejandropopular.com/2008/04/11/el-nivel-c-de-catalan/

Si tens una mica de temps podràs comprovar com els debats són complicats i difícils quan es canvien determinats llocs comuns. M’agradaria molt que aquest blog fos casa teva, malgrat el petit “ball de bastons” que vam tenir amb la vostra esmena.
Una abraçada

por desgracia no has escuchado mi entrevista en Tarragona Radio en la que reconozco que no hemos estado siempre a la altura.

la sutileza y profundidad de tu análisis son admirables

Es cert que es vàren presentar dos candidatures, peró la forma en la que es va fer fou lamentable, tant en les pressions que tothom va rebre com en el missatge que ha calat a la societat catalana. No podeu amagar el cap sota l´ala ni treure pit de com va anar tot plegat, doncs la percepció que ha quedat entre la gent del carrer no ens deixa en bon lloc. Et desitjo, de tot cor lo millor en la teva tasca, però ara més que mai cal poder exercir de catalans, per una vegada, de catalans espanyols, i no com una mera colònia de castellans a Catalunya. Jo també crido Visca Espanya, jo també defenso la nació espanyola, jo també hem sento espanyol, peró certes formes de dir, sentir i creure MAI seràn creïbles a Catalunya per més que t´hi esmercis.
Salut.