LA SOCIOVERGÈNCIA
publicada el 29 de octubreMentre la crisi econòmica no generi problemes seriosos de conflictivitat social derivats de l’atur (malauradament poc trigaran a aparèixer) l’esquerra continua fent el que millor sap: propaganda política.
L’esquerra sempre s’ha mostrat molt més hàbil en escenaris on la política mana sobre l’economia, i només perd quan l’economia passa a primer pla. Per això continuen esgotant els estereotips “la culpa de la crisi és de Bush” i coses semblants.
Mentrestant, a Catalunya, l’esquerra torna a construir una perfecta operació de propaganda política, apurant totes les possibilitats abans la crisi ja no els hi permeti. És la història de la “Sociovergència”, una nova trampa en la que, indefectiblement, tornarà a caure Artur Mas, com li va passar amb l’Estatut.
Primera aseveració clau: pels arquitectes del tripartit, aquesta forma de Govern de “l’esquerra plural” és una aposta de transformació social de Catalunya que necessita dues dècades per consolidar-se (i enfonsar el país, afegeixo jo)
Per molt que es digui, per a ERC, PSC i IC el tripartit és l’aposta prioritària de govern que només abandonaran si no els hi queda més remei, és a dir, si no sumen 68 diputats. I mentrestant, faran trobades secretes amb gent de CiU i els faran veure que han canviat d’opinió i tal, però és mentida. La qüestió és sumar 68.
Ara, en plena caiguda lliure d’ERC i IC, només podran sumar 68 si el PSC puja 8 ó 10 diputats convertit en pal de paller de l’esquerra catalana, conscients que la concentració de vots a la força més votada representa molts més escons amb la Llei d’Hondt. Però per aconseguir això només falta una cosa: portar Montilla al programa “Cambio Radical” i convertir-lo en estadista català. Coses més difícils s’han vist.
A aquesta operació s’ha sumat entusiasta Unió Democràtica, que necessita tocar cuixa JA i no en dos anys. Primer va ser Rigol, amb la foto els “ex” recolzant l’estadista d’Iznájar i ara toca la sociovergència, definitiu assalt de Montilla a la centralitat i el recolzament de la classe empresarial i mediàtica catalana.
Diuen que és una mena de “Grosse Koalition” a la catalana, però hi han matissos que diferencien totes dues operacions. El primer és que a Alemanya primer es van fer eleccions. Va guanyar Merkel, per poc, però ningú no va discutir que la coalició la lideraria ella. Aquí no, la “sociovergència” (atenció, primer “socio” després “vergència” fet no casual) la presidiria qui va perdre les eleccions “per salvar Catalunya de la crisi” en un exercici de responsabilitat.
Montilla no té cap intenció de fer una “Sociovergènca”. Sí que té en canvi moltes ganes d’institucionalitzar-se com a President i arribar a les eleccions en una posició de sortida que li permeti tornar a sumar 68 amb les seves marques blanques de l’eix esquerra.
Montilla va treure un resultat desastròs el 2006 i només la suma el va salvar. La clau d’aquell resultat va ser el fet que ningú li veia els atributs d’un President de la Generalitat de Catalunya. Això només ho pot aconseguir la combinació d’una bona operació de màrqueting polític, la manca de perícia de Convergència i les misèries d’Unió. I van per bon camí.
25 comentaris
Artur publicà aquest comentari el 30 de octubre de 2008
Contesto més al Sr Eureka que no pas a l’Alejandro:
El poder a qualsevol preu és l’objectiu de tots els partits. Probablement el Sr Duran n’està més assedegat que el Sr Mas, especialment perquè UDC és una part reduïda de la coalició. El tripartit es va constituir per donar sortida a la famolenca situació que patien els partits d’esquerra catalans des de feia molts anys. Val a dir que el primer govern d’Aznar va pactar també amb CiU, i ho va fer no pas per la fam de poder dels catalanistes sinó perquè, en cas contrari, no bufarien cullera governamental.
Em sembla que cap militant de Convergència acceptaria un pacte amb el PSC i ben pocs ho farien amb ERC. Alguns probablement no tindrien inconvenient en pactar amb el PP, tal com ho van fer fa un temps, però també el PP ha de posar alguna cosa de la seva part, i potser caldria començar considerant als nacionalistes com a opció política i no pas com a malalts o psicòpates.
CiU penso que és un partit amb estructures similars a les de qualsevol partit. Malgrat el que digui el Sr Eureka, Convergència segueix essent la força més votada en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. Potser cal pensar que els catalans pateixen distorsions de personalitat o són éssers malatissos, però les urnes indiquen una voluntat democràtica que, no si no es té en compte, és d’una incúria significativa.
Pel que diu també el Sr Eureka sobre com es va generar CiU i el seu motiu de supervivència, la resposta és molt clara: representa un conglomerat de “centralisme” (una mica com va fer l¡UCD en el seu temps), però amb clau catalana. És un partit representatiu de la classe mitjana catalana i catalanista, incloent elements social-demòcrates, liberals, demòcrata-cristians, conservadors….
Potser cal començar a pensar els motius pels quals el PP no és un element rellevant en l’espectre català. Avui mateix la Montserrat Nebrera deia que el PP no pot arribar a la Moncloa si no passa abans per Catalunya. Crec que és una frase molt entenimentada.
Finalment el problema no és solament del tripartit o de que ningú vota el PP: el problema és la “dictadura de la mediocritat” i la sacralització de la incompetència, el nepotisme i la desídia. I això ho permet un sistema democràtic que no s’ha posat al dia permetent que els ciutadans votin a les persones, als presidents, impedint que s’auditin els comptes públics, deixant en les tenebres la despesa pública i desinformant als ciutadans.
Potser més que seguir les properes eleccions nord-americanes caldria aprendre de la seva experiència i del seu model, alguns en dirien obsolet i antic (ho és en el sentit de que no existeix relació entre el nombre de diputats d’un estat i els seus votants perquè qui guanya s’emporta tots els diputats), però modern quan es tracta d’exigir responsabilitats als seus representants.
Una recomanació: el llibre “La Dictadura de la Incompetència” de l’enginyer i periodista Xavier Roig.
Marc Arza publicà aquest comentari el 30 de octubre de 2008
Els socialistes son bons en poques coses, la renuncia a l’excel.lència per abraçar la mediocritat els fa volar baix, molt baix. Ara, quan del que es tracta és d’intrigues polítiques i trames de Palau no els guanya ningú. De Lenin a Josep Ma Sala han demostrat que saben fer molt de partit i molt poc país.
joseptgn publicà aquest comentari el 30 de octubre de 2008
Que tienen en común PP y Ciu , para mi muchas cosas,
que tiene en común PSC y Ciu , para mi casi nada
quien se la clavo bien clavada a Ciu después de las elecciones???
PSc
que vagin fent…
o como diria laporta ( que a mi no me gusta..)
que n´aprenguin…
Blas Jesús Sánchez González publicà aquest comentari el 30 de octubre de 2008
Pues yo opino que CiU quiere salvar los muebles, y se tiene que aliar con el fuerte, con tal de poder participar en la acción de gobierno, en lugar de buscar ideas afines.
Creo que esto lo hace para no perder protagonismo, porque en esta legislatura CiU es el gran olvidado del Parlament de Catalunya y la única posibilidad que tiene para que los electores no le olviden, es poner a gente de CiU en la Generalitat.
Pero también creo que se equivoca, porque lo único que va dar a entender, es que se vende a cualquier precio al gobierno, o al menos eso es lo que piensan algunas líneas de pensamiento dentro del propio partido, porque no todos los catalanes van a notar un cambio. Estando la situación como está, criticar sabemos todos. Me gustaría saber si CiU, o cualquiera otro es capaz de aportar soluciones y ponerlas en práctica sin complicar las cosas.
Cesc publicà aquest comentari el 30 de octubre de 2008
Diguin el que diguin el Tripartit si suma es reeditarà. Només està en l’imaginari convergent el fet que Montilla ja no pot aguantar més els seus socis de Govern. No se suporten, d’acord, però el poder és el poder.
La sociovergència és una nova manera d’”enrredar” a l’Artur Mas, de fer-li la “pirula” que en diriem en el llenguatge més planer. Es van deixar seduïr en el seu dia per ERC amb el conseqüent ridícul i no m’estranyaria que ho fessin de nou amb PSC.
Per CiU, del PP ni parlar-ne, que tornin a la “centralitat” i que es moderin, mentre qui defuig de la moderació i la centralitat és CiU amb les seves apostes i deliris independentistes.
Efectivament joseptgn, que n’aprenguin!
Raúl Arranz publicà aquest comentari el 30 de octubre de 2008
Sí, realment, la idea de sociovergència prové d’algunes veus del PSC, i ara se li afegeix en Duran. Però tot parteix de la idea hegemònica que té el PSC de la gestió del poder.
Encara me’n recordo de l’oposició que feia Fraga a mitjans del 80. Parlava de buscar una “mayoría natural” per arreplegar al conjunt de la dreta sociològica. Però després venia el Felipe González, el convidava a xerrar a Moncloa i li oferia un despatxet i caramelets sota el títol de “jefe de la oposición” i “estadista de gran cabeza”. La qüestió és que Fraga queia en el parany i no hi havia forma de superar el famós “techo de AP”.
No li ha oferit el PSC un tractament de “cap de l’oposició” a l’Artur Mas? Aquí es tracta d’institucionalitzar l’oposició, de consolidar-la, vaja, no sia que es converteixi en una alternativa real de governació. És CiU qui ha d’oblidar-se dels cants de les sirenetes socialistes i mostrar a la societat que és realment una alternativa de poder. Però això últim donaria per a un altre post i molts debats.
Ignacio publicà aquest comentari el 30 de octubre de 2008
El responsable de que tengamos un triparito “de circo” en Cataluña es CIU.
Seguirá siendo así hasta que sus cabezas pensantes, no tengan un poco más de amplitud de miras y vean que es necesario “fer pais” (como dirían ellos) y pactar con el PPC. Con este pacto, se podría devolver a Cataluña dónde se merece.
Pero prefieren seguir luchando con ERC un electorado que cada día va en decreciendo.
joseptgn publicà aquest comentari el 31 de octubre de 2008
Ayer asistí por mi vinculación con el Deporte a la recepción que se hizo en el ayto de Tarragona al Presidente del C.o.e. Sr.Alejandro Blanco , fue un acto correcto en el el que el presidente dio su apoyo a Tarragona , discursos intercanvio de regalos etc….
Ahora bien lo que quiero explicar, cuando llego el presidente del C.O.E. el alcalde fue presentando a la gente que estaba en el acto, el presidente del coe no conocia a nadie… excepto a uno que cuando lo vio no solo le dio la mano sino que le dio un abrazo y cuando hizo el parlamento lo nombro un par de veces, alguien sabe quien era esta persona de Tarragona??????
sin animo de ser pesado… AGUSTI PUJOL
que recuerdo que no esta ni en la candidatura ni es senador de Tarragona… y me consta que no se lo han ofrecido
SIN COMENTARIOS!!
eureka publicà aquest comentari el 31 de octubre de 2008
Ah, i a més, sembla que la gran preocupació (objectiu polític o com li volgueu dir) de CIU és que el PP acabi per desaparèixer a Catalunya…
La seva obsessió és que el PPC sigui una mena de partit residual i si pot ser extraparlamentari, crec que la sociovergència amaga també aquesta idea.
O sea, PPC, Alejandro, por la parte que te toca, poneos las pilas YAAAAAA… nada de connivencia con el poder, machaque sin piedad, que no digan que el PPC también participa del pastel. ¿Es arriesgado?
Sí, pero si se hace bien se conectará con la gente, que ya está muy harta…
Nada de taparse unos a otros entre los partidos, ¿por qué da tanto miedo eso? A fin de cuentas el que te da poder es el tío que pone su voto en la urna, pues habrá que conectar con él, digo yo…
NO crec que els catalans es puguin sentir atrets per la idea de una sociovergència on tot s’hi val. Catalunya és tan decadent que tot “cola”, no?
feliu publicà aquest comentari el 31 de octubre de 2008
Alejandro en moltes coses tens raó en altres no, com la de que CDC està desesperada, potser Unió vol tocar cuixa, de moment CiU tpque per un costat a ERC i per altre al PSC/PSOE. CiU sap el preten els socialisme, pero en algunes coses fundamentals per naltros, el PSOE es identic o pitjo que el PP i posats a triar… doncs, ja saps.
Ara cal esperar la sentencia del Esatut i segons com es darà adeu d’alguna forma. S’acabat de que els catalans ens dividiguem entre naltros, em de sumar els que ens uneix, com feu el PSOE i el PP i quan convé el PNV.
El mal es que anltros tenim l’enemic a casa, pero l’economia farà obrir els ulls a més d’un, les patronals ja ho veuen i en aquest mon neoliberal i capitalista qui acaba manan es l’economia, no la ideologia, i encara que sé que será tildant de “paleto” com dieu a Intereconomia, Catalunya va bé, mentre Espanya ba malament i aquó l’unic que penca i paga som naltros. On us quedeu??.
Alejandro publicà aquest comentari el 31 de octubre de 2008
Feliu,
jo no he dit en cap momnt que CDC estigui “desesperada”. Revisa el meu article perquè jo això no ho dic.
D’altra banda, una cosa que dius és inexacta: al contrari del que dius, quan Espanya va bé, Catalunya va millor i quan Espanya va malament, Catalunya va encara pitjor, per exemple, per la política permissiva del tripartit amb la immigració, que ens portarà molts maldecaps.
joseptgn publicà aquest comentari el 31 de octubre de 2008
feliu Ciu ha tingut algun problema quan ha pactat amb el PP?
NO
deixa de rollos , ja la van clavar amb Maragall i despres amb Montilla
QUE ESPERAS DEL TRIPARTIT…
alguna genialitat de David Madi…..
p.d.: quan diras qui ets..
elpensador1987 publicà aquest comentari el 03 de novembre de 2008
Os dejo 3 encuestas. Todas tienen factores en común:
- El PSOE pierde más de 1 millón de votos (unos 4 puntos). Estos votos se van al PP, IU, UPD y la abstención.
- El PP empataría con el PSOE o estaría muy ligeramente por encima, pero perdería votos. Los votos provenientes del PSOE son menos que los que pierde que irían principalmente a la abstención y a UPD.
- La subida de IU y de UPD. IU podría sacar hasta 5 escaños. UPD doblaría votos y escaños y en el caso de una de las encuestas se pondría por encima de IU.
- El estancamiento de los nacionalistas, con la excepción de una pequeñísima subida de CIU, que le podría suponer un escaño más.
Podéis verlas con más detalle:
martivirgili publicà aquest comentari el 03 de novembre de 2008
No se puede negar la mayor, CiU y Pujol a la cabeza no tuvo ningun problema cuando gobernó con el apoyo del PPC, otra cosa es que no les guste.
Pero esto es así, CiU como tal no es ningun partido, si conocierais la verdad de las relaciones internas entre socios, quedariais sorprendidos, hay localidades donde los partidarios de uno u otro partido han fogatizado al otro, y os puedo decir dos nombres Sant Pere de Ribes y Sitges, y hay la tira, estos estan juntos por pura conveniencia, y el hecho de que ahora Duran quiera pactar con el PSC no es otra cosa que una maniobra para descabalgar a Mas.
Duran es mas de derechas que cualquiera de nosotros, y en el si de CDC, en el cual milité 25 años, hay autentico canibalismo politico, o si no que se lo pregunten a los partidarios de Roca, CDC no es ningun partido es un movimiento nacional, CDC necesita enemigos en la Capital, hay que poder echar la culpa a Madrid mande quien mande, y ojo ahora en la actualidad los mandamases no son los pragmaticos nacionalistas como Alavedra,Roca, Molins etc. etc. los que ahora cortan el bacalao son mas radicales que ERC, lo que pasa que no les interesa decirlo.
El electorado no comprometido, vota habitualmente CiU, en las autonomicas y municipales y PP en las generales y esto lo saben y no quieren perderlo, de ahí la piel de cordero que llevan colocada, pero la base de todo es volver a tocar poder,al precio que sea, porque como sigan así poco les va a durar su demagogia barata.
elpensador1987 publicà aquest comentari el 04 de novembre de 2008
Hoy es el gran día de las elecciones en EEUU:
Zapatero, Elena Valenciano, Pepiño Blanco, Santiago Carrillo, Manuel Fraga, Alberto Ruiz-Gallardón, Jorge Moragas y Gustavo de Arístegui dijeron que votarían a Obama. ¿Y vosotros quién creéis que ganará y a quién votarías? Espero contestación.
Alejandro publicà aquest comentari el 04 de novembre de 2008
Pensador,
lee los dos posts que dediqué a McCain hace nada y tendrás mi respuesta.
oskar publicà aquest comentari el 04 de novembre de 2008
Pensador, alguien que esta apoyado por zp, pepiño, carrillo, gallardon, y que tiene conexiones con los radicales y racistas negros como Luis Farrakhan y rev. Wright, o el terrorista de Weathermen Underground sin arrepentirse Ayers, o el portavoz de OLP, muestran claramente quien es Obama.
Alejandro Caballero Madrid publicà aquest comentari el 04 de novembre de 2008
Que Alejandro como se presenta la noche? Yo he quedado con unos amigos para seguir las elecciones en plan maratón televisivo… creo que han levantado más expectativas y estan siendo más seguidas a nivel de medios las elecciones en Europa (por lo menos en España) que en los propios EEUU…
Dejando aun lado el resultado la verdad es que sea Obama o sea McCain el elegido se les presenta un mandato duro… tienen muchos frentes abiertos y esos frentes nos afectan a todos…
A ver que pasa…
Salud.
joseptgn publicà aquest comentari el 04 de novembre de 2008
McCain es mi clara apuesta, otra cosa es que crea que ganará , pero yo soy un admirador del partido Republicano de Usa, desde Goldwater, nixon y Reagan.
Además me preocupa esa obsesión de tanta gente por que gane Osama perdón Obama, me parece a mi que esto no me da buena espina.
En fin la suerte está echada confió en la sorpresa todavía.
Alejandro Caballero Madrid publicà aquest comentari el 04 de novembre de 2008
joseptgn te daré la razón en algo, no entiendo la obsesión por Obama (y en mi partido hay bastantes que lo están) yo no lo considero un compañero de “trinchera”… más bien considero que bajo mi prisma ideológico es el menos malo de los dos candidatos con opciones de ser presidente en los EEUU (obviamos que hay otros candidatos… que yo sepa como mínimo 2 más)…
Esta claro que si me dan a elegir entre esas dos alternativas escojo a Obama, pero no por seguidismo y por el “trato” mediático que se le ha dado en España, sino porque considero que su política económica y social es más proclive a la regulación por parte del estado y al reparto de la riqueza, que la política de McCain… pero vamos de hay a llamarlo socialista e izquierdista (algunos hasta comunista) hay un trecho un poco largo.
Salud… y a disfrutar del espectáculo.
feliu publicà aquest comentari el 05 de novembre de 2008
Disculpa Alejandro, pero eran tantos los tuyos que dan por desesperados a CiU.
Unas puntualizaciones:
Prefiero McCain, me da pena el pobre Obama, es un producto del marketing. El Mundo necesita un gobierno fuerte i decidido, capaz de afrontar medidas fuertes y no paños calientes.
Todos los fans del PP y PSOE y aledaños CiU a ganado TODAS, TODAS las elecciones autonómicas, osea las de la nació catalana, las otras no nos importan, bueno un poco, por aquello del Alejandro que quando España va bien, Catalunya va bien, pero sabes porque, porqué chupan menos y cuando van mal. tambien va mal Catalunya, porque chupan más. ya veràs lo que nos hacen con el Estatut, por cierto una ley del mismo rango Estatal por la que jo soy obligado a pagar impuestos. Que venga un Prat de la Riba y veràs la que te cuento.
Espero que llegado el momento, todos sepamos quienes son los de “casa”.
joseptgn publicà aquest comentari el 05 de novembre de 2008
Feliu estoy de acuerdo contigo en casi todo, ciu tendría que governar cataluña eso esta claro y me gustaria un concierto económico para catalunya, que lastima que no digas quien eres para tomar un día un cafe como he tomado con tanta gente de por aquí que dice quién es y se da a conocer….
Carles Sala publicà aquest comentari el 29 de desembre de 2008
Arribo tard, feia dies que no entrava en aquest interessant i punyent bloc,…, sobre aquest article no puc estar-me’n de fer un parell de comentaris.
Sociovergència. Doncs mira, la veritat, amb la deslleialtat, i l’actitud fatxenda que va mostrar el darrer govern del PP a Madrid cap a CiU, i cap a Catalunya en general, jo apostava aquí per aquesta gran coalició,…, vistos cinc anys de funcionament de tripartit, a Catalunya li aniria millor, sense dubte. Si no va produir-se aquesta coalició (CiU – PSC) és pq, durant molts anys, no es van cultivar adequadament les relacions polítiques, i pq hi havia un excès de venjança, un excès de copar poder per part d’altres partits… i més coses que s’endevinen fàcilment a hores d’ara i que no cal reproduir (crec en la intel·ligència de blocaire i del lector…).
La reunió UDC – PSC,…, doncs absurda la polseguera que ha aixecat, si ens haguéssim reunit amb el PP, ens haguessin dit…., si ens haguéssim reunit amb ERC, ens haguessin dit,…, però amb el PSC, com ens hem atrevit, jejeje. No dubto que algú (en Zaragoza, com no?), i alguns (mitjans) van voler treure’n suc,…, però cal demostrar que al voltant d’una taula, més enllà de les discrepàncies polítiques, com les que podem tenir amb le PP, la greu situació econòmica actual ha de trobar punts de diàleg per suavitzar el tacticisme polític i convergir en certes prioritats.
Així em sembla que ho ha entès fins i tot la Sra. Esperanza Aguirre en la seva darrera reunió amb el José Luis Rodríguez Zapatero… no??.
Recuperem el govern de la ciutat, Alejandro, no sé si pensar que a cops tens més el cap a Madrid que a TGN. Passaran quatre anys, i aquests d’aquí seran incapços de fer res que il·lusioni els tarragonins.
Bon Any Nou !!!!
Alejandro publicà aquest comentari el 29 de desembre de 2008
Carles,
benvingut de nou al bloc!!!!!
No em siguis dolent, teniu una obsessió malatissa per enviar-me a Madrid…jejeje, però no us serà tan fàcil. El 2011 s el partit ho vol em presento per guanyar l’Alcaldia!!!!!!!!
-
A la xarxa
eureka publicà aquest comentari el 29 de octubre de 2008
Oh, Alejandro, és desesperant…
Tot val a Catalunya, és que el PSC i marques blanques (com tu dius) tenen el suport massiu dels mitjans de comunicació, i els seus tentacles són per tor arreu… és que CIU està desesperada per recuperar poder com sigui… recordem que CIU és un partit sense estructura, que es va generar al voltant del poder, des del poder cap a baix… i aquesta és la seva filosofia:
el poder a qualsevol preu…
Ara la política catalana només es fonamenta en el concepte Catalunya vs. Madrid… i molta burocràcia… municipis, consells comarcals, diputacions, el que calgui, es reparteixen el pastís i van demanant més finançament…
No sobta que els catalans passin dels polítics.