ABANS DE L'ESTIU….
publicada el 05 de març“Abans de l’estiu començarà a executar-se el Pla de Competitivitat turística de Tarragona” ha assegurat el Sr. De los Ríos.
Fa un any “abans de l’estiu” s’havia d’acabar el pas soterrat de la Plaça dels Carros. Res.
“Abans de l’hivern” havíem de tenir el projete de Façana Marítima. Res
“Abans de la tardor” una solució per l’Escola Oficial d’Idiomes. Res
“Abans de la Primavera” se’ns va assegurar que tindríem acabada la Ciutat Judicial.
I així han anat anunciant projectes com si ja els haguessin resolt. Per què no s’esperen a tenir-los enllestits DE VERITAT?
A banda d’una extranya obsessió per les estacions de l’any, aquest Govern del Sr. Ballesteros demostra que la seva política de comunicació consisteix en anunciar projectes sene tenir cap novetat tangible. L’objectiu: fer veure que es fan moltes coses, omplir planes dels diaris i que la gent, marejada amb tanta notícia i suposada novetat, acabi pensant que sí s’ha fet. Però la gent no és tonta…
Es tracta d’una presa de pèl intolerable cap al tarragonins. Ja està bé.
Arribem a l’equador del seu mandat i el Sr. Ballesteros ha sigut incapaç de resoldre ni un dels grans temes pendents a la Ciutat. Quina decepció!
5 comentaris
Alejandro publicà aquest comentari el 06 de març de 2009
Querido Jaime,
totalmente de acuerdo. De hecho, Ballesteros arrasó con una participación bajísima. La relación participación-voto no es tan matemática como algunos pretenden. Hay que salir a ganar e ilusionar. un abrazo
martivirgili publicà aquest comentari el 06 de març de 2009
Govern VIVALDI, crec que es l´adjectiu que es mereix, el de les estacions, el problema es que ell mateix está estacionat, es una llástima , que després de que tans Tarragonins pensaren que el canvi era per donar empenta a nous projectes, ha resultat que tenim un govern aturat, un govern que sincerament no está a l´alçada de la Ciutat, i jo personalment crec es un problema de lideratge i equip.
Manca de lideratge per part del que té la responsabilitat, de l´equip que l´acompanya, un equip al meu parer de molt baix perfil, perqué si preguntem a la gent del carrer de qui son els resposables politics a part de l ´Alcalde, crec que apart dels quatre que seguim la politica ningú sap qui son i aixó es nota ,ja que manca il.lusió i per damunt de tot lideratge.
Alejandro publicà aquest comentari el 07 de març de 2009
martí,
jajaja…és curiós, j que ens hem llegit el pensament. Avui he enviat un article pel butlletí municipal ampliant aquest en el que parlo de Vivaldi.
Raúl Arranz publicà aquest comentari el 08 de març de 2009
Home, tampoc tot són incompliments. Pel que sembla, el Ballesteros està disposat a aprovar l’atrocitat de finançar, amb els diners de tots els tarragonins, els estudis de les nenes batejades com a Tecla.
I a més cap dels seus membres de l’equip de govern sembla tenir valor per plantejar alguna objecció. Mentre cada dia tenim més aturats, més empresaris autònoms de baixa a la seguretat social, més botigues tancades i més temes cabdals per a la ciutat “desencallats” (terminologia De los Ríos) però no resolts, el nostre Ajuntament incrementa la fiscalitat, crea ocupacions innecessaries (assessors i altres festivals “para-olímpics”), dispara el preu del transport públic i eleva a les Tecles a la categoria d’espècie protegida d’interés local.
Com diria en Romanones: “¡Joder, qué tropa!”



Jaime Climent publicà aquest comentari el 06 de març de 2009
Querido Alejandro, siento colarme de rondón en este post, cuando el oportuno era el anterior, pero se me pasó. Y no quiero dejar pasar la oportunidad de manifestarte mi más sincera enhorabuena, como representante del Partido Popular. Por varias cosas, pero lo que más me ha impelido a dar el paso es una cuestión, que no sé si no ha pasado un poco desapercibida (no se puede leer todo, uno no da abasto): con una alta (altísima, dadas las circunstancias) participación, el Partido Popular ha ganado unas elecciones por mayoría absoluta.
Podríamos recordar, para atemperar el entusiasmo, que se trata de Galicia y el Partido Popular. Pero aún así. Y aún así porque no dejaba de ser algo asumido por todo el mundo (para algunos de forma resignada) que la única alternativa de gobierno sólo podía llegar si se daban las circunstancias para que los votantes del PSOE tuvieran tan gran decepción que no les apeteciera salir de casa, y el PP consiguiera movilizar a su base electoral de forma masiva. Y, precisamente, aunque muchos votantes del PSOE estuvieran decepcionados (y no me extraña), los índices de participación son demasiado contundentes. O sea, que algún votante del PSOE ha tenido que cambiar su voto, y eso, aunque sea treinta y pico años después de iniciar la transición y aunque hayan sido pocos, es tan significativo que a algunos nos hace recuperar la esperanza, porque ya se sabe que para comerse un elefante hay que ir bocado a bocado, y por uno hay que empezar…
En otro orden de cosas, las posibilidades que se pueden abrir también con los resultados en la Comunidad Autónoma Vasca, o sea, el entusiasmo que nos puede provocar a alguno la muerte del pacto del tinell… dada la experiencia que ya tenemos, quizá la sensatez aconseje ser prudentes y esperar a ver cómo reacciona el PSOE, que el año 2003, con las elecciones autonómicas de Cataluña y la victoria del PSC de Pasqual Maragall, está demasiado vivo en el recuerdo todavía…
Saludos y mi reconocimiento.