CONSENS A TARRAGONA 2017
publicada el 14 de generLa continuitat de Mario Rigau com a President Executiu de Tarragona 2017 s’ha convertit en una oportunitat perduda de Ballesteros per recuperar el consens polític a Tarragona 2017. Aquesta notícia no només ha estat mal rebuda per CiU i PP, sinó que diversos mitjans de comunicació i entitats tarragonines han criticat obertament Ballesteros per la seva decissió, i més quan va insinuar moltes vegades que en aquesta nova etapa el canviaria.
Jo vaig acceptar en el seu moment la proposta de Mario Rigau per part de Ballesteros. Fins i tot em vaig reunir amb tots dos per parlar d’aquest tema. En cap moment vaig retreure el fet que Rigau fos un activista polític de la candidatura de Ballesteros a l’Alcaldia en el passat. Era important assolir el consens i tant Ballesteros com Rigau es mereixien l’oportunitat de fer ells la proposta. Però Rigau es va equivocar greument en “l’affaire Tecnigenia” i en la seva reacció amenaçant amb querelles, actitud que l’inhabilita com a home de consens.
És així de senzill. Ha perdut la confiança d’àmplies capes de la societat tarragonina, que recolzem clarament la Candidatura, però que creiem que està adquirint un to sectari en la mesura en que per no acceptar els errors s’intenta constanment perseguir als dos partits de l’oposició tarragonina, amb la intenció de pressionar-nos i acovardir-nos.
Crec que des del PP hem mostrat lleialtat a l’Alcalde en molts temes, el darrer el de la capitalitat, sense fisures, sense insinuacions, recolzant totes les seves accions. Però Ballesteros ens està menyspreant en el cas del 2017. Adopta una actitud prepotent de pensar que l’opinió pública ens menjarà, que ens titllarà d’antitarragonins per criticar Rigau (!!) quan el que s’està ficant en un jardí perillós és ell.
La sensació d’impunitat és el gran mal de la classe política. Acostuma a afectar als polítics que governen molt de temps, sobretot a la part final dels seus mandats. Jo li demano a Ballesteros que no caigui en aquest error. La responsabilitat d’aconseguir el consens és d’ell. I ho té molt fàcil.
4 comentaris
Alejandro publicà aquest comentari el 17 de gener de 2010
La verdad Jordi es que nosotros no tuvimos demasiado tiempo para sentir esa impunidad, entre otras cosas porque nuestra etapa final de legislatura fue más bien de disolución.
Esa impunidad a la que me refiero va siempre acompañada de prepotencia y arrogancia, la que, a veces, da el poder. El PP de nuestra ciudad puede tener muchos defectos, pero no ese. Un saludo.
Alejandro publicà aquest comentari el 19 de gener de 2010
Querida Antonia,
me guardo con agradecimiento tus buenos consejos (que no publico jeje) Un abrazo
jordi publicà aquest comentari el 19 de gener de 2010
Coño Don Alejandro. Eso no se hace, dejarnos con la miel en los labios y ala…………………………………………….
-
A la xarxa
Jordi publicà aquest comentari el 16 de gener de 2010
Don Alejandro me encanta la política…mas bien me fascina. Lo que no me gustan son los políticos. Alucino cuando veo al comunista entrajado con su maletin andando por la calle y como si le hubieran metido un palo por el c……Y el sueldazo que debe de tener…Lo repartirá con los suyos…….. “compañeros”?…..Seguro que con el de Tecnigenia si.
Por cierto ¿Ha visto Usted el despachito que se han montado en la C/. Sant Agustí? si Stalin levantara la cabeza……………………………
Al final con todos estos fastuos, cuatro que se enriquecen, muchos expropiados forzosos y después del evento dejadez y miseria (a la historia reciente me remito). Pero mientras, al Tarragoní contento y distraido.
Curioso el apunte de la impunidad del post en tanto a que supongo que lo dirá porque su partido (PP) debió sentirse muy “impune” en los últimos y finales momentos del mandato de CIU con ese mal Alcalde (según mi opinión) que tuvo la ciudad de Tgna. llamado Nadal, de los que eran Ustedes socios. Se lo digo sin acritud pensando en el inefable badía y su librito de mentiras y mentira.
Un saludo como siempre.