EL MOU-TE I EL PSC

publicada el 25 de març

La manca de costum en el sa hàbit de la discrepància li ha jugat una mala passada al PSC de Tarragona. El Mou-te ha gossat demanar que no se’ls voti, fet que ha provocat que el primer secretari del PSC a la Ciutat, Joan Sanahujes, i a continuació la disciplinada infanteria socialista a internet, hagin desautoritzat el Mou-te i gairebé negat el seu dret a existir.

Insisteixo molt en allò de “demanar que no se’ls voti” perquè el que sí és molt normal és que determinats sindicats i entitats “demanin directament el vot pel PSC”.

S’imaginen vostès a un representant del meu Partit negant la legitimitat a un sindicat majoritari per recolzar el PSC? Evidentment no. Jo mateix mantinc excel·lents relacions amb membres d’entitats que han sigut extraordinàriament crítics amb el meu Partit i no per això els nego legitimitat ni vocació de defensa de Tarragona.

Estem en democràcia, i el Mou-te, la UGT, CCOO i qualsevol entitat tenen tot el dret del món a demanar el vot per qui vulguin o a demanar que no es voti a qui sigui. Tan complicat és d’entendre senyors “demòcrates” del PSC?

9 comentaris

roble publicà aquest comentari el 25 de març de 2010

Y porque no escribes en español?. Te va a votar a ti y a tu pp que excluye el español, Rita, Rita la cantaora.

A cagar….

alejandro publicà aquest comentari el 25 de març de 2010

Roble: en mi blog hay un 70% de artículos en castellano y un 30% en catalán, como puedes comprobar si quieres, pero alguien tan intolerante como tú y encima mentiroso por acusarme de excluir el castellano no me interesa que me vote. Así que vuelve dónde me envías.

roberto gonzález publicà aquest comentari el 25 de març de 2010

Los del PSC están muy nerviosos porque pierden votos por todas partes. Los que les habían prestado otros. Estaban sobredimensionados y no lo sabían o lo habían olvidado. Moute puede decir lo que quiera y el PSC no acepta esta realidad, es su naturaleza profundamente antidemocrática lo que los lleva a patinar así. Ya se lo encontrarán. Mi voto y el de toda mi familia no lo tendrán.

Quim Amorós publicà aquest comentari el 25 de març de 2010

Alejandro, els socialistes estan tan acostumats a voler controlar tot, administracions, mitjans de comunicació, associacions veins, entitats. Que en el moment que alguna entitat, associació, mitja de comunicació se surt d’aquest guió establert per ells, i no combrega amb les seves idees, i es mostra crític amb les seves actuacions, ràpidament posen el crit al cel i intenten el seu linxament públic o la seva desacreditació. Diuen “ si no estàs amb mi ets un manipulador”. i els veritables manipuladors de la realitat, i els veritables embaucadors son ells, que ens volen vendre fum i fer creure als als ciutadans que els perversos i els dolents de la pel•lícula son els que no pensen com ells.
La gran mentida del socialisme, es la gran facilitat que tenen de embaucar a tothom i després no fer res del que prometen, però fan creure que han fet molt.

Raúl Arranz publicà aquest comentari el 26 de març de 2010

Más que roble, me parece que estamos ante un alcornoque. Peaso de alcornoque…

Artur publicà aquest comentari el 29 de març de 2010

Ho has dit molt clar: “El sa hàbit de la discrepància”. Aquesta és l’arrel de la societat oberta. Saber-se en possessió de la veritat absoluta condiciona el rebuig i menyspreu -prejudici- envers els discrepants, també anomenats dissidents. Sense autocrítica no es progressa, no hi ha millora. Només hem de recordar quins règims i quines societats han esborrat i aniquilat l’autocrítica, i ho entendrem tot.

Totalment d’acord amb el teu article.

Pablo publicà aquest comentari el 30 de març de 2010

Yo creo que el mou-te tiene derecho a decir lo que quiera. El alcalde los recibió enseguida y conozco compañeros que participan desde el primer dia. Lo que pasa es que desde el principio se manifestaron como movimiento ciudadano y no como instrumento político. Los sindicatos en general son políticos desde su nacimiento y nunca escondieron su origen.
Conozco empresarios descontentos por algunas actuaciones de la Camara de Comercio que entienden como proyección personal de su presidente.
Por cierto, me sigue gustando tu bloc más que tu partido…

Cedro publicà aquest comentari el 07 de abril de 2010

A Roble se le nota que no es ni del PP, ni demócrata ni español.

Eso de a ti y a tu PP tufa mucho a ojeador del diario Público.

Que se vaya a cagar la vía.

alejandro publicà aquest comentari el 07 de abril de 2010

Cedro: que así sea. Gracias