En fa l´efecte, potser m´equivoco, que vosté Sr. Amorós es dedica a la política o pels volts. Aixó i será l´ultima vegada, em fa que encara li profesi mès admiració i respecte. Si no es així li hi prego en disculpi. Alló de la feina a Zaragoza, era només en cas de trovar-se en una situació de dificultat. Per el que fa a la questió de les armes, aixó no depend de vosté ni de mi. Avui dia la violencia es gairebe una moda permanent. No importa qui llança la primera pedra, un cop es llançada, vindra una segona, una tercera i més. No es cap consol, no ser-ne el primer en llançar-la. Els ciutadans d´Atapuerca, van ser els primers poblados de la peninsula i d´Europa(no he dit Espanya), no sembla tan dificil, quan no tens mala fe. Aquesta gent sembla que tenen molta mes historia que la resta i no els veig demanan cap independencia. On posem el llistó de la historia, de la reial em refereixo.?

Les guerres on un gran negoci i mes en temps de crisi. de veritat creu que les gueres civils un cop s ´han llançat les primeres pedres, no son mes que un gran negoci. I la recostrucció, quan diners val i el subministrament de alló destruït? i els serveis. Sempre ho posan emprese de països fora del que ha estat en guerra, bes quina casualitat. Qui cobra les comissions?, els cagamandurries que amb els seus desitjos i no em refereixo a vosté sino a qui tan li fa que es llançin pedres, que amb els seus boixos desitjos, han enviat als altres al excorsador. Vosté es una persona honrada, n´estic segur, pero els altres serán a Suïssa, menjant xocolata, mentre vosté crida”no llançe´ho mes pedres”, de debó creu que no será així?, si te cap dubta, quedis amb el seus sentiments, perque quan ja va passar aixó, uns cridaven “m´en vaig perque no em detinguin, ature-ho el feixisme”, els altres es quedaren aqui, aturan el feixisme i morin. Per els morts i les seves families va ser un consol lluitar pel seus desitjos, pero els que van fugir van tornar plens de calerons i com a herois……

Una forta abraçada.

Ja no vull escriure més d´aquest tema, ha estat un plaer. I si un dia aconsegueis els seus desitjos sense que ningú llançi ni una sola pedra, el meu vot de per vida o la meva admiració per sempre a les dues coses si es vosté politic.

Sr Juan: es un veritable plaer poder debatre amb tranquil•litat i des de la nostra discrepància sobre els temes en que tots dos estem tant allunyats,
No sé si aquests països europeus que van assolir la seva independència estan millor o pitjor que abans, en tot cas va ser una decisió que van prendre democràticament, alguns tal i com ha dit, després una càrrega tan dura com el patir una guerra. Se’ls hauria de preguntar a ells si els hi ha valgut la pena i si ho tornarien a fer.
Es evident que no proposo aconseguir la independència de Catalunya per la força de les armes, el que vull es que Catalunya algun dia es pugui plantejar el seu dret a decidir si vol ser un país independent o vol seguir sent una autonomia de l’estat espanyol. I evidentment per la via pacífica, del consens i respectant el resultat del referèndum, que per altra banda podria donar com a resultat que es quedés tot tal i com està.
I Respecte a la feina a Zaragoza, home, actualment amb la feina actual em sento molt realitzat, em sento molt considerat per la empresa, estic a gust i considero just el que cobro, hauria de ser una oferta molt, molt temptadora perquè marxés per iniciar una nova aventura a una altra ciutat fossi a Catalunya o a Espanya, o a l’estranger, i… no sé probablement acabaria rebutjant la proposta, perquè si estic bé aquí perquè canviar??

A mi tambè m´agrada molt debatre amb vostè i encara mès despres del seu comentarí, respectuos, obert i amb del seny que deurien tindre mès de un politic. No en tenia ni idea que clika al seu nom poratav a un link. D´informatica ense molt poc. De fet primer el vaig tractar com a Sr. Quim perque en contestar ni em vaig fixar en el seu cognom. Es cert que no se qui es, ni coneixo la seva cara o la seva veu, pero en aquesta vida jo, com suposo tambè voste, n ém conegut persones amb “bona cara i millor parlar”, que despres han estat un rotund nyap. Voste en fa referencia a un grapat de paisos que han estat recentment independents. En canvi no em parla gens ni mica de la situació socio-economica d´aquest paisos. Veritablemente vosté creu que els hia sortit be. Creu que tenin guerres com han tingut la majoria, desastres economics inimaginables, els hi a valgut la pena. Sap que pasa que jo no tinc res en contra de la independencia de Catalunya, esta voste doncs equivocat, jo n´en soc partidari, pero así, m´en han de donar garanties que serà amb pau i han superavit economic. Els seus suposo amics independentitstes, segur que ho prometeran, al igual que ho van fer els independentistes d´aquest paisos que voste anomena, el que pasa es que jo no m´en refio de cares i veus que coneixo prou be, de ments per a mi perturbades, que son capacos de tancar-se en un despatx e idea una frase per entremaliada per no haver de posar Espanya. Si…podrìa fiar-me, pero despres, que, families separades, morts, caos economic, guerrilles internes ? es massa arriscat i sols que ni hagi una petita possibilitat que alguna d´aquestas coses pogui passar, ja no val la pena arriscar-se. tambe li dic que soc partidari de l´independencia de la Vall d´Aran i es més, si en donessin una feina, i una garantia de pau i tranquilitat i segureta economica, m´en aniria a viure allá. Potser en aquest paisos que vostè diu, les condicions de vida eren semblan a les actuals, es a dir molt dolentes. Que en vol dir, que si li oferessin anar a viure a Zaragoza o a Estrasburg amb un bon sou, casa, cotxe, pensiò, voste no se´n aniria, perque trovaria a faltar la independencia de Catalunya, si si trobes en males condicions aqui o faria?. Amb tots els respectes, no s´engany, la gente fuig dels seus paisos per fam o por a les guerres i les guerres i la fam venen per coses com les que vosté proposa. El risc es alt o baix, en qualsevol cas, inacceptable per gente que vivim prou be, si pensem en el futur i en les families i els nens, que no en tenem cap culpa dels invents de la gent amb molta cara i molta veu, pero amb gens de sentit comú, i es clar no em refereiso a vostè, perque sense coneixel vostè sap pefectamente que aquets desig que te no te mes relevancia que sentir-se de L´Ampolla o de Riudecanyes i que la historia sobre la que es bassa un suposat estat català no ha existit mai, Altre cosa es que voste no es pugui treure aquest sentiment de català molt recomenable i respectable, pero no el confongui amb els drets, perque moltissima gent se sent ciutadà del carib i tambè ho es de molt respectable.

Una forta abraçada.

Els agradi, o no, a l’Alejandro li queden moltes coses per dir a la política de la colonia iulia urbis triumphalis tarraconensis. No m’extranyaria que fós finalment el seu company de files, el Sr. Aregio, qui marxi més aviat cap a altres contrades polítiques (això, en tot cas, ho decidirà lògicament CiU).

Sabem que no podem contar amb el seu vot, avui, doncs la coherència és una gran virtut. Però, en tot cas, tenint en compte que un dels regidors dels primers equips de l’alcalde Nadal valora com valora al nostre jefe, no seria tan estrany que a les properes eleccions municipals molts dels actuals simpatitzants convergents puguin cometre el “pecat” d’apostar per un aire nou a la política tarragonina.

Chi lo sà…

Gràcies pel teu comentari, tal com dius no ens coneixem, al menys jo no sé qui ets tu, però tu si pots saber qui soc jo, perquè poso el meu nom i cognom, i si cliques damunt del meu nom et porta directament al meu bloc. I m’agrada debatre i poder explicar el que penso, aquí i en d’altres blocs, però especialment el bloc de l’Alejandro al que considero amic meu, i al que admiro a pesar de que sap que no té el meu vot. Sempre he pensat que a Tarragona tenim un luxe tenint un polític de la talla d’ell i que ben aviat el perdrem perquè el PP li tindrà destinat aviat un lloc reservat a la alta política al congrés dels diputats de Madrid o un altre càrrec si arriben al govern de l’Estat.

Tornant al tema d’abans, torno a dir el mateix, tot es basa en una qüestió de sentiments, i el pertànyer a un país per imperatiu legal o per convicció, i les conviccions no s’imposen ,es tenen o no es tenen.
Ningú va posar en dubte i inclòs tothom va aplaudir quant les repúbliques ex- soviètiques Lituània, Estònia i Letònia o Moldàvia, van obtenir la seva independència, o les repúbliques balcàniques Croàcia, Bòsnia, Macedònia, i darrerament Montenegro van obtenir la seva independència de la ex- república de Iugoslàvia. Perquè Catalunya no pot aspirar a obtenir el mateix que d’altres han aconseguit?.
Com a mínim tenim dret a poder exercir-ho lliurement en un referèndum, i saber si aquest sentiment es majoritari a Catalunya o no.
I miri l’exemple de Villanueva y la Geltru que diu que deia el locutor de TV, segurament pronunciava perfectament Houston, Kentucky ,Hilary Clinton o George Bush.
A mi em sembla molt bé que vostè sigui espanyol, i se’n senti espanyol, jo en canvi legalment soc espanyol perquè així ho diuen tots els meus documents oficials i el meu passaport ( que també en tinc), però no me’n sento, i ningú, ningú em podrà obligar a sentir-me un altra cosa, perquè els sentiments no es poden imposar.
I , si, avui per avui Catalunya forma part de Espanya, però ja hem pogut comprovar que els països canvien i els territoris també, i que el que avui es d’una manera demà pot ésser d’un altra. El mapa de països de Europa que jo vaig estudiar quant era petit, no se sembla en rés al mapa actual, i potser el mapa de Espanya que avui estudien a les escoles, potser d’aquí uns anys serà diferent a l’actual, o no.
PD. Pot si vol deixar algun comentari al meu bloc, m’agrada debatre com ha pogut comprovar i serà un plaer continuar debatent si aquesta es la seva

En sorpren molt Sr. Amorós que segueisi un dialeg en aquest blog. Aixó en fa tindre l´esperança, que si algún día acaban adonan-se de l´imposibilitat del seus desitjos, será perque hia gent com vostè amb prou sentit comú
com per parla amb els mès antagonics i accepta opinions. El meu mes gran i sincer reconeixement perque sense coneixel, n´estic segur que es una gran persona. No obstant aixó, jo em quedo amb certes paraules, que em recordan com va comença tot plegat. Quan jo vaig arribar, em soptaba molt que alguns aleshores es queisesin quan a les noticies deien p.ex. “gran tormenta en Villanueva y la Geltru”, mira que son rucs, comentaben. Quan un se ho rumia, pensa, tindran rao si es Vilanova, que diguin Vilanova. T´en fas una mica més gran i la gent segueix queisan-se del mateix, pero jo amb una mica mès de raonament penso, “perque els d´aqui no diuen Zaragoza i si diuen Saragossa”. Aixó que pot sembla una tonteria, no ho es, mes aviat es la clau de tot. No es tracta de ser diferent, es tracta de ser unic i de tindre uns drets que no tenen els altres i que si els hi donas, a de ser al socaire de la complasenca envers qui li ha donat, el nacionalista. Fa ja molts anys, quan es van inaugurar les noves oficines del Servei d´Industria, just en entrar trovavas una placa que posava (ho retallo una mica)” ……..per les empreses a Catalunya, europa i resta del mon. Jo em vaig quedar glaçat, era posible que algú hagues estat pensant la forma de no posar Espanya, doncs es clar no podia ser de cap altre manera, hi si ho posava, quin mal hi havia. Obviament, el mal era al cap d´aquell incmpetent, que seguramente cobra un bon sou per ser-ho. I sempre que aixecas una pedra al camp te surt un alacran, donc sempre que hia un nacionalista, te surt amb una frase o una historia rebuscada, o falsa, o tangencial. Jo crec que deu ser una boixería viure aixi. Es com un KGB en el que no t´en pots refiar de ningu, perque si perden el temps d´aquesta manera maquiavélica tenin un enemic, el dia que no el tinguin es mengaran entre ells. Jo no havia pensat si posava la nacionalitat al DNI, inclus pot caducar i no adonar-me-n en mesos. Jo no em puc sentir, català, espanyol, europeu i ciutadà del mon, perque no tinc temps de donar-li tantes voltes ni intenció o desintenció d´oblidar-me a ningu. Nomes penso que he d´aixecar´-me molt d´hora i que dinaren, soparem, recollir, visitar, reunir i uns quans verbs més. Que haig de fer (jo ho altres) dir “soc espanyol, europeu i del mon, ninonano,ninonano, no he dit català…que te chinches¡¡¡¡¡¡..com si fos un nen? Aquesta es la veritat del Zaragoza-Saragossa. Quan no sen te historia, quan no se tenen arguments, només queda la trampa, la malissia d´inventa, quan no la mentira i la cobardia. Perque li dic una cosa senyor Amoros, quan no hi hagi enemic, els enemics sereu vosaltres mateixos i ningú s´atrevirá a contradir als que manin.

No vull acabar sense parlar del que vaig posar d´anar a viure a Zaragoza. Es clar que com a castellano parlante, no tindria probleme, pero, que vol dir, que els que han anat i hi van a viure a Saragossa, inclouenti els catalans, magrebins, congolenys, sel hiu “obliga” amablement a anar a un aula d´acollida i se´ls sanciona per posar- Huahila moluna “lavanderia moruna”, o más bien el aragones, que tampoc diu “soy aragones, europeo y mundial”, pensa “con ese rótulo, no lava ni unos calzonzillos, ya se joderá”.

Amb el major dels respectes i admiració Sr. Amorós.