EL CATALANISME POLÍTIC I TARRAGONA

publicada el 08 de febrer

Mai no he tingut cap problema en reconèixer que Jordi Pujol, a banda de ser tot un personatge polític, va ser un gran estratega. Una de les seves victòries va ser consolidar la teoria del “catalanisme transversal” és a dir, que per fer política a Catalunya tothom havia d’acceptar unes premisses del catalanisme, o bé quedava exclòs de la centralitat política. Aquesta estratègia, dubtosament democràtica, perquè nega la possibilitat de la discrepància, va triomfar considerablement, fins al punt que aquells partits que no acceptaven la imposició d’aquestes tesis eren immediatament titllats d’anticatalans. Doncs bé, una de les teories del “catalanisme transversal” és que tot el que vingui de Madrid és dolent, ho sigui realment o no. I aquí radica el problema.
Com he dit en moltes ocasions els govern d’España no sempre s’ha portat bé amb Tarragona, però l’any 1833 van encertar: no ens van regalar res, simplement van reconèixer la indubtable capitalitat de Tarragona amb la creació d’una província ampla, on Tarragona exerciria el seu lideratge i influència.
Però clar, com que la decisió va venir de Madrid, pel catalanisme polític ja és dolenta per definició, i des de aleshores han intentat liquidar-la perjudicant clarament a Tarragona.
Primer van ser les “comarques del sud”, després les “comarques meridionals” després les vegueries i el Camp…qualsevol formula ha valgut, això sí, la paraula prohibida sempre ha estat Tarragona. Tarragona, insisteixo. I als que defensem la província de Tarragona i exigim que el nom de la nostra Ciutat estigui sempre present, des del “catalanisme transversal” de CiU i PSC (per no parlar d’ERC) sens titlla de provincians i franquistes.
El nou Govern de Catalunya ha deixat al calaix la llei de vegueries. Ballesteros va dir el mateix. Doncs bé, allò que està al calaix sempre es pot tornar a treure quan convingui, per tant el millor lloc per a la Llei de vegueries és la brossa, o millor encara, la trituradora de paper. El “catalanisme transversal” de CiU i PSC no ha renunciat a liquidar les províncies i mentre tinguem aquesta amenaça, aquesta “Espasa de Dàmocles”, a Tarragona no podrem estar tranquils.

Alejandro Fernández
Candidat del PP a l’Alcaldia de Tarragona